Opinió 15/12/2013

L'oportunitat de perdre

2 min

LA POLÍTICA FA ESTRANYS companys de viatge, es diu quan posicions oposades comparteixen un mateix plantejament per objectius en moltes ocasions divergents. Tan estranys com la Justícia podríem afegir. Davant la hipotètica imputació de la infanta Cristina, el jutge Castro ha recollit un sol suport, el de l'acusació popular de Manos Limpias. Conegut, entre altres coses, per la seva bel·ligerància antinacionalista, el sindicat no ha dubtat, però, a l'hora de denunciar el desigual tracte dispensat per Hisenda a la filla del rei en el cas Nóos i la dona de Bartomeu Vicens en el cas Metalumba. L'exconseller insular d'Ordenació Territorial va utilitzar Metalumba, societat compartida amb la seva dona, per ingressar comissions del 15% per la requalificació del polígon de Son Oms que disfressava com a prestació de serveis en realitat inexistents. Malgrat que ella era mestressa de casa, dedicada a la cura de la seva filla malalta, l'Agència Tributària va atribuir el frau als dos cònjuges per igual. Els ducs de Palma van utilitzar de la mateixa manera Aizoon com a societat instrumental per ingressar fluxos públics captats per l'Institut Nóos i fons privats per assessories fantasma. No obstant això, la infanta, dona amb estudis superiors, secretària en el Consell d'Administració de la societat que va arribar a tenir la seu social autollogada a la planta baixa del seu palauet, no és responsable de res. Vicens va acabar reconeixent la seva culpabilitat perquè la Fiscalia Anticorrupció no demanàs pena de presó per a la seva dona. A Urdangarin no li ha calgut per ara. L'Agència Tributària n'ha apartat la infanta amb la grollera maniobra d'adjudicar a Urdangarin totes les irregularitats d'Aizoon. No sé si som iguals davant la Justícia, davant el fisc sembla que no.

HE PERDUT EL COMPTE de les vegades que ens han venut plans d'actuació contra la corrupció, almenys tantes com la finestreta única de l'Administració. No obstant això, per a una operació tan senzilla com renovar la targeta sanitària s'ha d'anar de 9.30 a 13.00 hores a les oficines, després a un banc a pagar els 10 euros i tornar a demanar hora per recollir el document, per descomptat, en hores de treball. El govern Rajoy ens ha presentat l'enèsim pla contra la corrupció, mentre el seu partit es dedica a esborrar discs durs de la comptabilitat sota sospita i els seus homònims balears no secunden l'ingrés a la presó del bicondemnat Jaume Matas ordenat per l'Audiència de Palma. Que les empreses no puguin finançar partits pot tenir la seva incidència en la comptabilitat oficial, però per res no afecta la comptabilitat B, l'autèntic mannà dels que han posat i continuen anteposant l'interès de qui els paga sobresous enfront del de la ciutadania que els confia l'administració pública.

SI ENTRE EL BLANC I EL NEGRE trien l'arc de Sant Martí, no es perdin Asier i jo. La pel·lícula documental que aquesta setmana s'estrena a CineCiutat retrata una amistat forjada en un context dur, el de l'anomenat conflicte basc. Una amistat incompresa és el pretext argumental per recórrer les arestes d'una realitat complexa, que els directors i germans Aitor i Amaia Merino, despullen amb escassos mitjans, honestedat i gran talent formal. A més de la violència, s'aborda la qüestió política de l'autodeterminació. La cinta ens deixa una frase inquietant per al present polític: "El dret a decidir és tenir l'oportunitat de perdre".

stats