Pendents de Balears

A CAN BORBÓ, el Nadal no té res a veure amb el d’abans. A hores d’ara, Joan Carles I ja havia assajat, repetit, gravat i lliurat la cinta amb el seu missatge als espanyols. Cada any, l’omplia d’orgull i satisfacció transmetre en nom propi, el de la reina, el príncep i les infantes aquelles úniques paraules que el monarca pronuncia sense supervisió del govern de torn. Fins que va referenciar el comportament “gens exemplar” del gendre, tot transcorria sense sobresalts rellevants. Tal va ser l’impacte d’aquelles paraules, que tothom n’espera impacient la segona part. L’escenari judicial obliga el seu fill a reprendre el discurs on el va deixar el vell monarca i sembla que a la Zarzuela van endarrerits per al lliurament del vídeo, davant la previsió del jutge Castro de dictar la seva interlocutòria d’obertura de judici oral del cas Nóos abans de Nadal. Per si li serveix d’ajuda a l’hora de plantejar la qüestió, el fiscal Horrach ja treballa en el recurs.

NO NOMÉS DES DE Zarzuela miren atents a Balears. Un litigi laboral iniciat a les Illes pot malbaratar un dels pilars de la reforma laboral del govern de Mariano Rajoy, la que permetia implantar el conveni de sector quan el d’empresa fes un any que estigués vençut i no havia estat possible un nou acord entre direcció i representants dels treballadors. Molts van veure en la nova norma la mort dels convenis col·lectius, un model basat a pactar condicions fruit d’una negociació entre dues parts, el que paga un salari per un treball i els que treballen per un salari. Amb la nova fórmula sortia reforçat el patró, per a qui rebaixar sous només era qüestió de negar-se a l’acord i esperar. Traslladat al món real, els treballadors de Trablisa van veure que a partir del 7 de juliol de 2013 guanyaven menys perquè feia un any que havia caducat el seu conveni d’empresa i, en no existir conveni de sector, se’ls retribuïa segons l’Estatut dels Treballadors, és a dir, el mínim aplicable. USO Balears ho va portar als tribunals i després s’hi van sumar UGT, CCOO i CSIF. El Suprem ha deliberat i ha donat la raó als demandants, segons ha transcendit. Caldrà llegir tota la lletra de la decisió traslladada a la sentència per determinar-ne les repercussions, però sens dubte obre un nou horitzó als treballadors empobrits no per la crisi, sinó per l’aplicació de lleis espoli.

DIU LA LLEI QUE qui coneix un delicte ho ha de posar en coneixement de la justícia si no vol convertir-se en còmplice. No obstant això, se succeeixen casos de persones que, lluny de rebre protecció per fer aflorar clavegueres polítiques, econòmiques i financeres, pateixen càstig i persecució. Un dels últims episodis el protagonitza Antoine Deltour, un exempleat de Price Waterhouse Coopers, que va fer aflorar els acords secrets del govern de Luxemburg amb grans empreses per pagar només l’1% en la tributació de l’impost de societats. El seu cas simbolitza dos dels grans patiments de la nostra societat: d’una banda, la desnutrició de les nostres arques públiques per la tolerància dels paradisos fiscals i la corrupció que els acompanya, i d’una altra, la mordassa a la protesta contra abusos palmaris.

AQUEST QUE LLEGEIXEN serà el meu darrer article de la contra de l’ARA Balears, ja que la concentració en altres projectes professionals, com l’elaboració de documentals, em deixa poc temps i m’impedeix oferir a aquesta cita dominical la dedicació que jo m’exigeixo i que vostès mereixen. Agraeixo a l’anterior directora, Catalina Serra, i a l’actual, Cristina Ros, la confiança que van dipositar en mi i l’absoluta llibertat amb què m’han permès treballar. De ben segur que ens retrobarem de tant en tant, sense la pressió de les entregues setmanals, i cada dia continuarem gaudint d’aquest gran espai periodístic. Per molts anys!