Opinió 09/11/2014

Petits matisos, grans pistes

3 min

“HE VIST RECONSTRUIR quatre vegades un pont de la carretera principal de Gaza amb capital americà i molts materials comprats a Israel”, descrivia amb desànim un nord-americà jubilat, que va viure allà treballant per l’ONU i que mai s’ha desenganxat de la seva semiresidència mallorquina a Deià des que la va descobrir devers els anys 50. És la dinàmica diabòlica de les polítiques de reconstrucció que segueixen a les de destrucció. Primer bombes, després vendes, sempre botí. Sempre Botín. El nom del banquer ressona en totes les converses sobre futuribles per a la infanta Cristina i dóna pas a la indignació per una altra dinàmica diabòlica imperant en massa ocasions, la de la justícia davant els poderosos. No s’asseurà a la banqueta per la doctrina Botín, argumenten amb a mateixa convicció que deien ‘Urdangarin no baixarà la rampa’, ‘la infanta no declararà’... Però els tres magistrats de la Secció Segona de l’Audiència, de moment, els han aigualit la festa per un matís. En el seu escrit, vénen a assenyalar que, si bé és cert que tots dos casos inclouen una imputació per delictes fiscals amb l’única acusació de l’acció popular i que el banquer no va arribar a la banqueta per no concórrer altres acusacions com previsiblement passarà amb la germana del rei, hi ha una diferència a observar: que la Fiscalia i l’acusació particular no apreciaven delicte fiscal en el banquer i els seus subordinats i, no obstant això, sí que ho veuen en el cas Nóos, només que difereixen amb l’acusació popular en les persones responsables. És un estret congost que, veient el discórrer d’aquesta història, amb molta probabilitat transitarà el jutge Castro.

QUÈ CALLA MATAS perquè li donin el tercer grau en contra d’informes penitenciaris amb l’erosió que aquesta mesura política suposa per a un PP llastat per la corrupció? És el segon tema favorit de les nostres converses, segons el Centre d’Intoxicacions Sociològiques. Sens dubte, l’intern a temps parcial de Segòvia sap i calla molt més que els tres funcionaris que han vist confirmades les seves condemnes pel cas Formentera, la major de dos anys. Sí, introdueixo un cas del segle passat, el de la compra de vots immigrants que va acabar reduït a litigi d’un contracte laboral sense polítics a la banqueta, però així és la rabiosa actualitat. Per refrescar la memòria, un paràgraf del relat de fets provats: “El mes d’abril de 1998, en ocasió o gràcies a certs serveis prestats per Maria de la Pau Segura Socias per a la Conselleria del Govern balear en determinades ‘Cases Balears a l’Argentina’ i amb la intenció que la senyora Segura continuàs prestant la seva col·laboració regular, persones no identificades -però en tot cas pertanyents a la cúpula del Partit en les tasques de Govern- van ordenar la seva contractació per l’IDI però amb la intenció que continuàs prestant els seus serveis per a la Conselleria de Presidència”. Persones no identificades pertanyents a la cúpula d’un partit que tampoc s’anomena? És el Partit innominable, potser l’únic partit? Era el Partit Popular de Jaume Matas amb l’ara eurodiputada Rosa Estaràs al capdavant de la cartera de Presidència, el mateix partit que va aixecar després el jutge instructor Antoni Monserrat al Consell General del Poder Judicial. En breu, l’Audiència decidirà si ordena l’entrada a la presó o canvia per multa la condemna dels tres funcionaris que, atenent ordres de no se sap qui, es van inventar una entrevista per contractar una persona el currículum de la qual “va arribar procedent directament del PRESIDENT GOVERN BALEAR”, abans que es convoqués i es publiqués la plaça, segons subratlla el Suprem. Matas es va reconèixer l’autor dels manuscrits al nom de M. Pau unit a les paraules “vots” i “CERA” (cens de residents absents). Amb aquestes pistes, no hi ha qui identifiqui res.

stats