Poques arts

A L'ADMINISTRACIÓ li passa com a l'armari, que està carregat de peces i quan arriba l'ocasió no hi ha res per posar-se. Palaus, cases, oficines, sales d'exposicions, naus ... un patrimoni immens que en massa ocasions no troba forat per albergar la societat més emprenedora. Els últims a patir-ho, els amics del còmic. No hi ha hagut manera humana ni divina de trobar un espai que acollís de forma conjunta la nova edició del Còmic Nostrum, cosa que, sens dubte, hauria donat més relleu a l'esdeveniment i hauria ampliat les trobades entre obres, autors i ciudatania. Darrere aquest dèficit d'alberg cultural, hi ha molt mala gestió. Ja s'ha dit, però cal insistir-hi. No es poden negar una sèrie de sales d'exposició d'un espai emblemàtic com Ses Voltes perquè estiguin ocupades per un magatzem del Cercle de Belles Arts. Per a aquesta custòdia mentre es rehabilita la seva seu de Can Balaguer, s'hauria de trobar una altra ubicació més discreta, de manera que el recinte històric als peus de la Seu quedés alliberat per a usos més acords a la seva grandesa. No sé de què parlen els governs de les diferents institucions quan es reuneixen per coordinar-se, però urgeix una gestió més eficaç del patrimoni de tots per donar empenta a iniciatives d'alt interès i molt baix cost. Com que són gent d'enginy, acostumada per ofici a partir del no-res, els comiquers han aconseguit superar les adversitats i desplegar el seu art, gràcies a cessions puntuals d'espai públic i a la col·laboració de privats, com aquest diari, al qual cal felicitar per reservar dimarts passat l'espai gràfic a les vinyetes.

MENYS ART ENCARA traspuen les maneres del Govern amb els músics de la Simfònica. L'amenaça de sancions si toquen avui a l'Auditòrium per a benefici de la caixa de resistència dels docents demostra la desesperació governativa davant l'allau solidària amb la major mobilització de la nostra història recent. Per cert, la subhasta d'obres d'art amb la mateixa finalitat se n'ha hagut d'anar al Trui Teatre perquè cap gestor públic no s'atreveix a cedir espais a la protesta per por de sancions o un retard en l'enviament de les partides pressupostàries. El president i el seu equip persisteixen en les maneres mafioses, en l'extorsió pura i dura. Han vingut a dir per carta als músics que si toquen, no mengen. A sobre, apel·len a la seva presumpta incompatibilitat per dur a terme activitats fora de la fundació de l'orquestra, per molt altruistes i gens lucratives que siguin. I la subscriu un govern presidit per qui és investigat per la Justícia per presumpta incompatibilitat del seu càrrec i els seus negocis privats; per qui cada mes cobra un sou amb exclusivitat i s'embutxaca milers d'euros públics extra d'una farmàcia que factura amb l'Administració; per qui ha canviat les lleis perquè els funcionaris puguin tenir els seus negocis, evitant així la incompatibilitat de la seva esposa, docent i administradora d'urgència d'una de les seves societats privades; per qui inverteix els diners de tots en la defensa judicial de la seva persona. El fonament jurídic de l'amenaça als músics té menys solvència que el trilingüisme per reduir els índexs de fracàs escolar. El mateix Guillem Estarellas ho va escoltar a Muro, on va quedar mut davant l'observació de les seves pròpies files sobre la impossibilitat de fer assignatures en anglès a nins i nines arribats al municipi de diversos llocs del món que encara no es manegen ni en català ni en castellà. La catàstrofe de l'experiment pot ser de dimensions colossals. Si la reculada serveix per restar català i sumar castellà, el TIL haurà complert el seu veritable objectiu.

Pot actuar a Espanya un partit que no condemni les violacions dels drets humans? Depèn, si es refereix a la dictadura franquista, sí.