PRESSA MATA, AMIC!, ens diuen quan viatgem per terres de gel·labes i cachimbas i ens urgeix emprendre camí amb te encara calent i la conversa inacabada. Amb informes inconclusos, el fiscal Pedro Horrach ha sentenciat: la infanta Cristina és innocent per desconeixement. La filla del rei res no sabia, tot i estar a la junta directiva de Nóos i assistir a alguns dels seus actes, a permetre l'ús de la seva imatge com a esquer per captar clients i a tenir la meitat d'Aizoon, la segona empresa de l'entramat més beneficiada pels desviaments dels fons públics aconseguits per la fundació investigada; tot i que aquests doblers li paguessin un palauet, la seva reforma i la decoració, el seu personal domèstic, els seus viatges, festes, restaurants, roba, vi i xocolata. S'aferra el fiscal al fet que l'Audiència de Palma va valorar la major part d'aquestes proves i va concloure, com ell, que no hi havia indicis sòlids de la seva implicació en el xiringuito Nóos, que ella no sabia res, només gaudia dels rèdits, com correspon a la primera infanta d' Espanya titulada superior i empleada d'una entitat financera. Tráigase , ordenava la infanta sense preguntar-se en quin calador pescava el seu marit amb el vaixell dels dos. Aquest desconeixement blinda la filla del rei de tot mal, perquè sense coneixement no hi ha blanqueig. Tota la resta, se li podran reclamar els doblers il·lícits que li varen procurar una vida de reina, subratlla el fiscal.
PRESSA MATA, AMIC!, han retret a Horrach els tècnics de l'Agència Tributària, que encara tenen feina per lliurar. És igual, ve a dir el fiscal. Per molta despesa particular que aparegui, ella era aliena a l'origen del seu mannà. Els que admirem Horrach i sabem que sense ell no hi ha cas Nóos, podem entendre la dificultat de transformar en càrrega penal tot aquest improperi, però de cap manera podem admetre que la partida es doni per conclosa sense tenir totes les cartes sobre la taula. I pitjor encara, lamentaríem i molt que l'agre enfrontament entre fiscal i jutge repercutís en el final d'una causa que exigeix col·laboració extrema, i més en uns temps en què uns no tenen per donar de menjar als seus fills, mentre altres es permeten col·legis suïssos amb els diners de tots.
PRESSA MATA, AMIGA!, retreu a Aina Calvo l'aparell socialista davant el precipitat anunci de la seva candidatura a les primàries. Diuen que en política és poc recomanable moure peça abans de temps, però el nou escenari de primàries, amb vot obert també als simpatitzants, pot fer miques les velles fórmules. No hi ha antecedents i caldrà fixar les regles del joc. Inscriure gent que pagui un euro i es reconegui socialdemòcrata? Com impedir que aliens es colin com el cavall de Troia i mediatitzin el resultat? En la definició del procés, ja testat en altres tradicions democràtiques més participatives, es lliurarà la primera batalla entre la candidata del PSOE i la del PSIB, entre la que creu dominar el carrer i la que creu controlar el partit. Les dues saben que sense una suma equilibrada d'aquests ingredients no hi ha opció per a cap d'elles en la pugna electoral, on els socialistes s'enfrontaran a un PP amb líders autoproclamats sense que ningú repliqui, almenys obertament, i a un MÉS que s'engrandeix incorporant Esquerra per lluitar contra el bipartidisme, on també es troben UPyD i El Pi. Bé, Maria Salom es reserva per si la justícia li obre més expectatives. Però hi ha més. La ferida interna que va obrir el TIL al PP ha cicatritzat, almenys de cara a la galeria. El fiasco educatiu importa poc, el PP ha fet pinya i el PSIB -PSOE bifurca el seu discurs entre una Armengol que en promet la derogació, com ha aprovat el partit, i una Calvo que parla de reformulació. I Joan Mesquida? Acabarà el seu llibre sense pressa.
