Opinió 23/03/2014

Que marxen els russos!

3 min

EN TEMPS DE GUERRA FREDA l’amenaça era que venien els russos. Ara, el risc és que se’n vagin. Des de les voreres del Tàmesi fins a la costa balear, es mira amb preocupació l’escalada de tension desencadenada per la independència de Crimea respecte d’Ucraïna i la seva annexió a Rússia. Mentre la població es dessagna en guerres entre oligarques i corruptes, Europa repeteix els errors de les primaveres àrabs. Actua lligada de mans per interessos econòmics i geoestratègics i alimenta monstres que devoren qualsevol indici real de regeneració. A les Illes, hi ha inquietud. A veure si la inversió en plantilla amb domini de rus i de traducció de guies, catàlegs i menús en alfabet ciríl·lic durarà menys que els panells separadors de la llei antitabac! Però la calor dels rubles enderroca qualsevol mur ideològic. El dret a l’autodeterminació de Crimea? Bé, doncs... ells sabran. Nosaltres hem vingut a fer el que havíem de fer: a captar rubles com sigui. El president Bauzá es va deixar veure a la Moscow International Travel & Tourism Exhibition (MITT ) i va presumir, al costat de la gasista Isabel Borrego, de l’augment de turisme rus, al qual va augurar un futur prometedor a les Illes. Més callat se l’ha vist davant les estadístiques de Fontur, distribuïdes per la cartera del ministre Soria, que situa Balears com l’única comunitat que baixa en afluència de visitants internacionals. Mentre el conjunt de l’Estat puja un 11,8%, Balears registra una caiguda del 13,5%. Si l’arribada en un any de 133.182 russos mereixen un viatge a Moscou, la pèrdua de 190.000 turistes internacionals en els dos primers mesos de l’any de la recuperació exigeix alguna explicació del president perquè viure de batre nou rècord a l’agost no només no és bo, sinó perjudicial per a la nostra economia. El preocupant és caure a l’hivern.

“MAI FAREM MARXA ENRERE, mai”, ha insistit davant el Parlament balear Joana Maria Camps, desbordada per un inici de curs que no era un dia normal. Però a la imposició política s’ha imposat l’evidència del caos i el desastre i és que ensenyar anglès a les aules requereix alguna cosa més que l’obsessió d’arraconar el català. Sis mesos i molts disgustos després, no sap com baixar del tigre al qual el va fer pujar Bauzá. Lluny de reconèixer errors i demanar disculpes per l’any perdut i el dany causat al sector educatiu, la consellera es limita a anunciar una semimarxa enrere al trilingüisme exprés. En resum, es reduiran les hores d’anglès previstes, se’n farà una incorporació progressiva i els centres tindran més marge per establir la presència “equilibrada”, no aritmètica, de català i castellà. El batalló de professors preparats per ensenyar matèries en anglès i d’escolars capaços d’absorbir els coneixements en aquesta llengua sense una devaluació dels continguts s’ha evaporat de manera sobtada. I és que el paper ho aguanta tot, fins i tot els discursos més demagògics.No obstant això, després d’aquesta aparent derrota al despropòsit, s’oculta la persistència en el mateix projecte, simplement alenteix el ritme d’aplicació, i el que és pitjor, s’amaga la insistència en la mateixa ceguesa política. Coincidint amb la precarització de les economies familiars per la crisi i les retallades socials, l’eliminació d’arrel de mil interins, l’augment de les ràtios, la reducció dels programes d’atenció especialitzada, les escoles de Balears han duplicat l’absentisme escolar i s’ha triplicat la conflictivitat a les aules. Ho diuen els informes del mateix Govern que la consellera no només no es molesta a llegir, sinó que els desacredita quan l’oposició els porta al debat del Parlament. Les promeses autopistes de l’educació han quedat en camins de cabres.

stats