'Rien ou rien de rien'

UN 14 DE JULIOL COM AVUI, un Lluís XVI es va despertar en el seu palau de Versalles convençut que el seu món era immutable. Rien (res) no havia anotat la nit anterior en el seu diari, aliè al creixent malestar dels carrers per la fam i la carestia de la vida. Com ara, la població pagava les conseqüències d'una greu crisi financera provocada llavors pels dispendis de la insaciable Cort reial i les elevades despeses de la intervenció en la Guerra de la Independència dels Estats Units. La pujada del preu del pa va obrir l'aixeta de la revolta popular i va convergir, a més, amb la rebel·lió de la burgesia. Els dos estaments exclosos de la vida política esclataren farts de sostenir amb els seus impostos el festí de nobles i clergues. A les deu del matí, una marabunta de 100.000 persones envaïa l'Hotel dels Invàlids per obtenir les armes. A Lluís XVI, com si res. Hi havia disposat que els diversos regiments acampats a pocs metres, a l'esplanada de Champ du Mars, sufocassin una vegada més la protesta. No va comptar que els soldats li respondrien que rien de rien . Després, va venir la història i la llegenda. Com Lluís XVI, Mariano Rajoy es desperta cada dia a la Moncloa pensant que el col·lapse escamparà i que tot quedarà en res, sense fer rien . I llavors anuncia una nova volta de rosca: apuja la tarifa elèctrica. Per estalviar-nos ensurts, ens deixa a les fosques amb els papers de Bárcenas on apareixen anotats sobresous en els temps de ministre d'Aznar i els de la cuchipanda popular. D'això, rien , que ja hem dit el que havíem de dir. I qui parli de Bárcenas és còmplice d'un delinqüent. I ara retireu-vos, que em vaig a encendre un puro.

BLESA I CAJA MADRID. "Allò de Blesa i Caja Madrid és grossíssim. Era el xibiu de blanqueig de tots i de moltes fortunes del país. No saben com aturar-ho". La sort de viure en un lloc líder en corrupció com Balears és que de tant en tant desembarquen figures del dret que et posen al dia de casos estrella i et xiuxiuegen a cau d'orella històries per no dormir. Llavors, irromp en la teva memòria un déjà vu, un precedent nostre que et permet metabolitzar el nou escàndol amb l'encaix del ja digerit. Fastiguejada, saltes de claveguera a claveguera pensant: rien ou rien de rien ? Aquesta és la qüestió. Parapetat al Consolat de Mar, José Ramón Bauzá és dels que pensa que rien , que no té res a dir dels seus negocis i l'exercici de la presidència. ¿Que la justícia dictamina que l'informe favorable a la compatibilitat es va fer sense tenir tota la documentació, faltant pàgines de l'escriptura pública de la societat Bauser? Rien , amb tot el que tenc per fer no estaré per quatre paperets. Que l'informe el va signar Núria Riera, l'actual portaveu de l'Executiu? Rien , no hi ha res a dir, ja vam dir el que havíem de dir i el que revifi aquesta polèmica és un... Això es completa amb la desqualificació de moda.

PROTESTA SOCIAL. En el bàndol dels rien de rien , del poble cansat i de la soldadesca que es va plantar davant el rei, veiem avui una marabunta per goteig. Un dia els mestres, un altre els sanitaris, un altre la judicatura, un altre els ecologistes... La protesta no arriba a dimensions de revolta social, però està i conviu amb moviments de proposta que impulsen un autèntic canvi de model, que promouen petites transformacions quotidianes en el menjar, en el vestir, en la cultura, en el consum... A poc a poc conquereixen noves parcel·les, com la burgesia va fer amb la noblesa. Fa la sensació que ens apropam a un punt irreversible en què amb l'alternança política, que d'altra banda no es veu, no n'hi ha prou. Sembla que el règim, al marge dels dirigents, s'ha fet antic, com l'Ancien Régime de la França de Lluís XVI.