SEGONS SEMBLA A VALLADOLID, a Mariano Rajoy se li trenca Espanya i se li s'esqueixa el partit. Al president espanyol li devoren els monstres que ha alimentat des d'un lideratge oportunista i demagògic, on la fi d'ETA es desitjava amb bastant menys fervor que la derrota de l'adversari polític. O millor dit, per vèncer-lo se li ficava en el mateix sac, sense complexos. Llavors no era "el PP o no-res", era "el PP o ETA" perquè tota la resta era ETA. Ara, part dels propis l'acusen de col · laboracionista amb el terrorisme i ell no dona crèdit. Però hi ha paraules que carrega el diable i els discursos bastards, al final, sempre recluten víctimes on menys t'ho esperes, a casa teva, en tu mateix. Les famílies de la dreta més ultra i insatisfeta, s'han agafat al clau cremant de les víctimes del terrorisme per provocar un sisme sota la seva butaca. Que sembli una lluita ideològica. Esperanza Aguirre li recrimina, sense anomenar-lo, que cregui que ETA està derrotada. Aznar, que va negociar ETA i va denominar a Batasuna 'moviment d'alliberament nacional', li dóna plantón. Com una infanta d'Espanya, Rajoy mira a una altra banda i minimitza la fugida del forat obert amb Vox per l'ex funcionari de presons Ortega Lara, segrestat per ETA i estafat pels populars, segons es desprèn de les seves paraules. Com els filets del Prestige, una minúcia, pensa Rajoy, oblidant que les escletxes desateses són el preludi de grans catàstrofes. La pitjor aquí sense dubte es desatendre una oportunitat real de pau. Sempre hi ha l'optimista que a la fractura de la dreta per la seva banda més extrema veu l'al · licient d'engrandir els marges del partit pel centre. Només que als populars els enxampa a contrapeu, amb una majoria social i veus internes que ni reclamen ni entenen el pas enrere beneït pel president en un assumpte tan transversal en la societat actual com el dret a l'avortament.
EL LIDERATGE DE RAJOY. 1ja va oferir símptomes de debilitat en la seva recent visita al president Obama. La retransmissió en directe de TVE del discurs als empresaris nord-americans sobre el paradís inversor en què s'havia convertit Espanya gràcies a les mesures reformistes del seu govern no va deixar cap dubte. El missatge Battery Near End es va mantenir incrustat sobre els seus ulls durant uns interminables minuts en què se seguia sentint el seu triomfal anàlisi, fins que algú va reaccionar i va tallar la connexió per reprendre-la un cop canviades les bateries de la càmera. La imatge va resultar tota una metàfora de la sensació que provoca un president que, lluny de propugnar mesures sagaces per superar el descontentament social davant una economia que empobreix els pobres i enriqueix els rics, impulsa noves lleis repressives per emmordassar la protesta. El seu missatge en aquests moments transmetia la mateixa autenticitat que Cospedal parlant honradesa i austeritat, sense aclarir res del seu darrer escàndol: els 7.000 euros mensuals que cobrava el seu marit de Liberbank "per no fer res", segons ha confessat un directiu que va ser acomiadat després de negar-se a seguir pagant la suculenta nòmina.
'BALEARS IS DIFERENT', i aquí és el president qui tira de l'ala més reaccionària i dura del partit, per engreixar l'àmplia llista de sonats i discrets abandonaments, tant de polítics en el partit i el Govern, com de funcionaris en càrrecs de la administració, especialmente en educació i sanitat. Com a Madrid, també abunden en paral · lel guerres pseudoideológicas, com la que mantenen Bauzá i Isern a compte del nou casino. No hi ha Platja de Palma, doncs tampoc hi haurà Casino Balear. Continuarà.
