Tardança no casual i abús de poder
NO SÉ QUAN TRIGA VOSTÈ a obrir el maleter del cotxe quan els agents de trànsit, per mor de cobrir estadístiques, el paren en un control rutinari, però sense por d'equivocar-me puc afirmar que la majoria complim amb l'ordre en qüestió de segons. La distància entre el seient del conductor i la ranura de la clau o la del botó automàtic del portaequipatges se salva amb bastants menys miraments i més celeritat que la dels responsables de l'Agència Tributària amb determinats requeriments de l'autoritat judicial davant indicis delictius. Ha passat un llarg estiu i el jutge Castro segueix esperant els informes sobre les operacions amb tercers de la infanta Cristina que li permetran dilucidar si hi ha o no blanqueig de capitals en la seva conducta. Sembla que s'ha aixecat un vent llevantí i, entre les tecles de l'ordinador i la mà del funcionari executor de l'ordre, han sorgit algunes turbulències que impedeixen un aterratge puntual sobre el teclat per a la consulta per l'enviament de les dades. Ni la informació és intranscendent, ni la tardança casual.
AMB MÉS PACIÈNCIA que un malalt de les llistes d'espera de la sanitat balear, el magistrat mira el correu judicial. Què arribarà abans: l'informe de l'Agència Tributària o la resposta del Tribunal Superior de Justícia de València a la Fiscalia Anticorrupció que li demana la imputació de Camps i Barberá i que assumeixi tota la causa Nóos? Hi ha moltes presses perquè València s'avanci, costi el que costi. Fins i tot, el fiscal Horrach ha canviat el parer sobre la divisibilitat de la causa. Apartar el jutge que ha aflorat la generositat del Rei amb la seva filla i el seu "poc exemplar" gendre té un preu. Salvar la infanta de les urpes de Castro exigeix el cap de Camps i Barberá. No només haurien de ser imputats en la instrucció, sinó seure al banc dels acusats en un judici. En cas contrari, tota la instrucció tornaria a Castro, a qui l'esperaria Matas amb la reclamació que tots som Camps davant la Justícia.
I MENTRE ESPEREM amb impaciència aquests pronunciaments judicials, Bauzá tracta d'avortar-ne d'altres, desesperadament. Amb el suport de l'Advocacia de la Comunitat Autònoma que paguem tots, nega la legitimitat dels diputats per demandar-lo per incompatibilitat entre el seu càrrec de president i els seus negocis privats. Sembla que cal ser del PP per poder demandar càrrecs públics amb farmàcia. Li diuen 'doctrina Salom' de l'Oes. Consisteix que el que val per a mi (parla el president) no val per a la resta i, viceversa . I si no et va bé no em diguis fanfarró ni feixista, que t'enviaré l'Advocacia del frac i et ficarà una demanda entre cella i cella. O et signo un decret llei, que podent imposar normes perquè les he de consensuar.
"ESTÀ PROHIBIT MATAR. Per tant, tots els assassinats són castigats, excepte aquells que practiquen en gran nombre i acompanyats pel so de les trompetes". Amb aquesta cita de Voltaire, el cineasta Joshua Oppenheimer arranca el seu documental The act of killing que projecten al CineCiutat i ningú no s'hauria de perdre si vol entendre la dinàmica de l'abús del poder i les farses en què poden convertir-se les democràcies governades per líders amb totes les estructures al servei del seu dogma i interessos particulars. Es desenvolupa a Indonèsia, però el rerefons revela indesitjades similituds al nostre entorn, amb mètodes menys expeditius però igualment aniquiladors i degradants. No saps com, però comences a veure l'advocat Rafael Perera com un perillós antisistema. Ja no hi ha marxa enrere.
