Viatges presidencials

HI VA HAVER UN TEMPS a les Balears en què els batles es desvivien perquè el president visités el seu poble. Era una demostració de poder, que un era un baró municipalista, que tenia bo amb l'amo del Consolat i que ho tindria present en el repartiment dels plans inversors. Avui, amb la caixa buida i el poble indignat, els batles es desviuen per evitar-ho. "Millor, ja vendré jo a Palma", contesten a la guàrdia pretoriana del Consolat quan estrenyen massa. I és que les visites presidencials s'han convertit en un autèntic turment. Els veïns surten al carrer amb samarretes verdes, llaços quadribarrats, casseroles i xiulets per expressar el seu creixent malestar. El batle s'ha de menjar la seva llista de comptes pendents i promeses incomplertes i disposar que es reservi espai davant la Casa Consistorial per als furgons de la Policia i els dispositius de seguretat que acompanyen la conflictiva comitiva. Cal protegir el president que eximeix del coneixement de la llengua pròpia fins i tot els secretaris dels ajuntaments. A l'altre costat de l'Atlàntic, l'Institut Cervantes es bolca en la promoció del castellà perquè té "un dèficit de consideració social" enfront de l'anglès, el mateix que Bauzá, encegat per la seva croada contra el català, ha imposat com a llengua vehicular a les aules de l'Arxipèlag sense que es despentini cap cervantí.

QUAN A CASA CREIXEN LES PROTESTES i els problemes, el millor refugi per a un polític escapista és l'estranger. El president Bauzá, amb el focus de la Justícia al clatell pels seus negocis privats i la seva presumpta incompatibilitat, s'ha desplaçat aquests dies amb una comitiva empresarial al territori Mapau, recordat al Parlament en una samarreta pel diputat David Abril. Tres funcionaris i cap polític s'asseuran en breu a la banqueta dels acusats pel fraudulent cens electoral de Formentera, on tots els vots de residents absents van ser per a l'opció conservadora. Ho repeteixo, cap polític no s'asseurà a la banqueta. Però ja arribarà el dia per comentar la instrucció d'Antonio Monserrat, el jutge de designació parlamentària a qui més tard el PP va fer pujar al Consell General del Poder Judicial. Ara , toca parlar d'Argentina, no com a escenari criminal, sinó com a escenari de Justícia. És l'última esperança d'un grup irreductible de familiars dels assassinats del franquisme, víctimes de la barbàrie a què el presumpte estat de dret manté condemnats sense pietat en les fosses de la vergonya. Maria Antònia Oliver, néta d'un dels milers de desapareguts de Balears, serà una de les que travessarà l'oceà el proper mes de novembre per donar testimoni davant la jutgessa federal Maria Servini de Cubria. La magistrada argentina creu en el dret internacional i que no hi ha pacte polític que esborri els delictes contra la humanitat. Segueix la senda que va obrir Garzón amb el Xile de Pinochet i s'enfronta a l'Espanya que la va clausurar quan el magistrat es va atrevir amb el dictador de casa. Atents als propers moviments de Gallardón, amb el sogre en el punt de mira.

LA NATURALESA DE L'ESPÈCIE humana i de cadascun dels seus exemplars es demostra en les situacions límit. En un escenari apocalíptic, localitzat en el municipi de Santa Maria, situa Ferran Bex el seu primer curtmetratge, que estrenarà aquest dimecres a CineCiutat. El jove, guionista i dialoguista de sèries com Migjorn , s'atreveix amb la història dels tres únics supervivents d'una catàstrofe mundial.