No volem port esportiu, volem camp de golf. Amb aquest lema, va llançar fa ja més d'una dècada un veí del Molinar una campanya contrària a l'ampliació del port esportiu del barri mariner de Palma. No va pagar cap multa, ja que aleshores no regia la censora Llei de Seguretat Ciutadana amb què ens volen emmordassar, però li va costar la salutació dels que s'ho prenien en sentit literal sense discernir la ironia de la seva agudesa. En aquells dies, vaig rebre a la redacció la visita d'un dels seus principals promotors, Fausto Ferrero, entregat a la tasca de seduir en persona els reticents al macroport amb una bateria de bondats del desenvolupament urbanístic. Abans de marxar, em va regalar una visera gens subtil: Port sí! No tinc clar que en altres despatxos es mogués de gorra, vist l'entusiasme d'alguns regidors de l'equip d'en Joan Fageda. Al barri, alguns somiaven com en el conte de la lletera. Les seves propietats es veurien revaloritzades i les caixes dels seus negocis es multiplicarien per l'afluència de potentats propietaris d'embarcacions, que revitalitzarien la zona. La majoria només veia una mola que els arrabassaria la placidesa d'un entorn privilegiat, on començaven a proliferar cafès i restaurants i pervivia part de l'encant de l'humil barri mariner que va ser. Els seus opositors compartien la necessitat de millorar les instal·lacions, però no de dur a terme una ampliació de proporcions colossals que desdibuixés seva singularitat. El projecte es va frustrar, però com molts intuïen la idea no va passar a millor vida, sinó que va quedar a un calaix, a l'espera d'una millor oportunitat.
Ara torna a emergir, amb el mateix predicamente i un entorn econòmic diferent. Incrementar els pantalans del vell port fins a multiplicar-ne per set l'extensió es presenta com una magnífica oportunitat de crear llocs de treball, no només de la construcció, sinó també de sectors vinculats a l'activitat nàutica. "No volem que el Molinar es converteixi en un Puerto Portals", repliquen el GOB, ARCA i dues de les tres associacions de veïns del barri al president del Club Nàutic, defensor de l'actuació. Adverteixen sobre efectes nocius en la mar i en el particular perfil del barri, que contrasta amb el model desenvolupista de l'altre extrem de la badia de Palma, on la muralla del passeig Marítim va arrasar amb una de les més belles estampes de la Mediterrània.
Canviar els tranquils banys i passejades a la vorera de la mar per un horitzó de reixes que preserva la costa de tots per al gaudi i el negoci d'uns pocs no serà la pitjor de les pèrdues. Les catàstrofes associades al canvi climàtic fa temps que han deixat de ser una fosca profecia. Ho acabem de veure a les Filipines i Sardenya, devastades per pluges torrencials, fenòmens cada vegada més freqüents. No hi ha quitances que valguin, la factura mediambiental s'acaba pagant, encara que no els que més han contribuït al despropòsit. Tristament, la cimera de Varsòvia ha evidenciat que el desnonament del planeta importa poc. La crisi ha dinamitat el discurs de la sostenibilitat i ha reobert el camí de camins caducs i erràtics com el que es planteja ara per al Molinar. Pantalans per avui, devastació per demà.
