EL POBLE COMPLEIX amb el foc, les torrades, els dimonis i les gloses de Sant Antoni, i el president Bauzá trenca amb la tradició d'assistir als actes per sortir disparat al Monestir de Yuste. Quina urgència el va obligar a marxar cap a l'humil cenobi d'ermitans de la pobra vida que Carles I d'Espanya i V d'Alemanya agegantí per convertir-lo en la casa palau del seu retir? El monarca va triar l'indret extremeny per cuidar la seva dolorosa gota i deixar-se acompanyar en l'últim trànsit pels Jerònims, en un ambient monacal, allunyat de les convulsions del seu temps i del seu propi mandat. A Bauzá el turmenten altres dimonis, però no hi ha hagut 'efecte Yuste' , aquest que va fer al rei reflexionar sobre les seves vivències i acabar reconeixent la paternitat del seu fill nascut fora del matrimoni, Joan d'Àustria. Al viatge del president balear, no hi va haver recorregut vital. Va ser una fugida en tota regla, una escapada per allunyar-se en senyalades dates de la resposta als dimonis que ha engendrat, d'aquest estat de recerca permanent d'enemics als quals condemnar a la foguera en nom de la tolerància. Parlant clar, anar a sa Pobla o a Manacor se li feia més costa amunt que la rampa a la infanta.
Al·leguen des del Consolat que la seva presència a Yuste era inexcusable perquè Bauzá presideix la delegació espanyola del Comitè de les Regions i donaven a Durao Barroso el Premi Europeu Carles V, amb laudatio de Rajoy. Ha transcendit de bona font que Barroso va arribar a dir: "Sense Bauzá no recullo el premi. Ens està ajudant a eliminar les llengües que no ens podem permetre. Encara es parlen, però anem en el bon camí". Vaig pensar que el nostre president aprofitaria l'ocasió per exigir enèrgicament la incorporació de Carles I d'Espanya a la denominació del premi, però es veu que li ocupaven la ment altres urgències de més calat. Al retorn de Yuste, hem conegut que el Govern treballa en la redacció del reglament que desenvolupa la Llei de símbols. Estudien la il·legalització de la cançó Eva María se fue perquè Jorge Campos ha denunciat que el biquini de ratlles fomenta l'independentisme i que és una peça ideada en altres territoris que no pot ocupar les platges balears.
AL MACROPORT DEL MOLINAR li ha sortit un altre opositor inesperat, el batle Mateu Isern. Alguns veuran en el nou tarannà de diàleg amb els veïns i la plataforma 'Port petit' un gir preventiu per evitar que pesi l''efecte Gamonal' en una ciutat que minva prestacions per alimentar esquelets de ferro com el palau de congressos que havíem de tenir i ara ningú vol. Per altres, és la bufetada de retorn al Govern per haver eliminat l'opció de l'Arenal per al nou casino que defensaven des de l'Ajuntament palmesà. Sigui el que sigui, bé està el fre al mamotreto que des de fa anys es pretén desenvolupar al barri mariner de Palma.
Una mica més esperada era la sentència del cas Mapau. El mateix tribunal reconeix que és un "penós sarcasme" que es condemnin tres funcionaris per una trama de vots. Els noms de Matas i Estaràs apareixen en el relat, sense cap conseqüència, perquè al difunt fiscal en cap de Balears, Antonio Vicente de Tutor, instàncies judicials superiors li van vetar seguir investigant els intocables del moment. L'esperit Tutor travessa hores baixes en el cas del moment.
