Un castor anomenat Florentino

EL CASTOR ÉS UN ROSEGADOR semiaquàtic, conegut per la seva habilitat per construir dics en rius i rierols. Amb els seus poderosos incisius, roseguen les branques dels arbres que els serveixen de material de construcció. Encara que talen gran quantitat d’arbres, la seva acció no és perillosa per al medi ambient, sinó tot el contrari, ja que contribueix a la neteja de l’entorn i les seves barreres generen aiguamolls que ajuden a controlar cabals i inundacions. El nom d’aquest simpàtic animal va saltar a un ecosistema que no li era propi, el Mediterrani, per denominar un projecte que havia de ser la cinquena meravella de la gestió energètica consistent a reutilitzar com a magatzem artificial de gas natural un antic jaciment petrolífer esgotat en els anys 70 i situat a 1.750 metres sota el mar. No obstant això, la instal·lació va ser clausurada després de demostrar-se que ha provocat més de mil terratrèmols a la zona des que va iniciar la seva activitat l’abril de 2012 davant de les costa de Castelló i Tarragona. De la gestió d’aquest despropòsit empresarial i, sobretot polític, hauríem de prendre bon compte a les Illes si, a més del nostre territori, volem protegir la nostra espoliada cartera.

COM PASSA ARA A LES BALEARS amb la protesta davant les prospeccions petrolíferes, fa set anys diversos col·lectius socials i ecologistes van advertir de les conseqüències negatives del magatzem gasista submarí i van denunciar sense èxit fins i tot davant Europa la fragmentació dels estudis d’impacte ambiental per ocultar l’evidència científica que ha sortit a la superfície. Com passa ara a Balears amb Cairn Energy, els promotors de l’invent clausurat, Escal UGS, empresa controlada per Florentino Pérez a través d’ACS, van negar els riscos mediambientals, desacreditar els estudis i van titllar d’alarmistes i detractors del progrés els seus opositors. La naturalesa ha posat cadascú al seu lloc, però la factura ha caigut al costat dels de sempre. El govern Zapatero va acceptar una vergonyosa clàusula en l’autorització que permetia al concessionari ser compensat per la inversió fins i tot en cas d’abandonament i encara que hi hagués dol per la seva part. El govern Rajoy ha ideat la fórmula perquè aquesta compensació hagi estat pagada en poc més d’un mes, mentre no hi ha recursos per ajudar els que no tenen per pagar el llum. Els consumidors de gas que ni van prendre la decisió empresarial ni van donar l’autorització política pagaran durant trenta anys en el seu rebut ni més ni menys que més de 3.500 milions per cobrir els 1.350 d’indemnització a l’empresa i els interessos bancaris. Perquè es facin càrrec de la dimensió de la xifra, és quasi l’equivalent al pressupost balear d’enguany, xifrat en 3.875 milions. Cada vegada que encengui la calefacció o posi l’olla a la calor del gas, pensi que estarà contribuint a la felicitat de Florentino Pérez, que ja ha cobrat per fer el que no hauria d’haver fet però va fer per després deixar de fer-ho, en l’idioma de Bauzá. És la màxima de l’època que patim: els beneficis són seus; les pèrdues, de tots.