Opinió 06/12/2014

Les coses de les altures

3 min

ES VA INCORPORAR a la taula esbufegant i demanant disculpes pel retard. La presentació del llibre Mallorca de Roma al Islam (123 aC-903 dC), de l’historiador Pau Marimon Ribas, va ser un dels seus últims actes oficials abans d’abandonar el càrrec. Miquel Deyà va agrair l’esforç d’aventurar-se en la investigació d’una època poc documentada sobre la qual va dissertar sense papers i amb propietat, una cosa desgraciadament poc freqüent en la política actual. Se’l veia atabalat per “les coses de les altures” i amb el neguit dels professionals que s’impliquen en la vida pública seduïts per la promesa que se’ls fixa per desplegar el seu coneixement i realitzar el seu somni i acaben atrapats en un malson. Amb “les coses de les altures”, Deyà no es referia a les pluges que han provocat una epidèmia de goteres i inundacions en els nostres col·legis per falta de manteniment i construccions deficients, sinó a cims més terrestres. La nova deserció en la caòtica cartera d’Educació es pretén ventilar amb una compareixença de manual: parteix per motius personals. Més aviat per motius de personal, de pressions d’amiguisme que van intentar sense èxit foradar els darrers bastions de resistència de Deyà, sobrecarregat de treball i lligat de mans per una consellera inexperta en la matèria i sotmesa al deliri del Consolat. Sobre el model educatiu, hi caben diferents visions, però saltar-se la llista d’interins per col·locar afins no té més lectura que la delictiva.

IGUAL QUE AMAGAR informes a la Justícia per perseguir delictes inexistents, com tot apunta que va fer José Ramón Orta (PP) amb els trens de SFM comprats per Toni Verger i Biel Vicens (MÉS) en la passada legislatura i incorporats en aquesta a la línia d’Inca després de descartar els nous mandataris el projecte per al qual van ser adquirits. Orta no pot al·legar desconeixement, com una infanta qualsevol, quan Verger li va explicar al seu despatx la dependència tècnica que va obligar a fer aquesta compra directa i no un concurs. Si el cas d’Educació exigeix una investigació a fons, i més en aquests temps de crisi i falta d’ocupació, el cas dels trens, si es confirma, obliga a prendre mesures exemplaritzants contra els qui aprofundeixen en la bretxa del descrèdit en la política i utilitzen la Justícia per a espuris fins partidistes, per aniquilar l’adversari i estendre el desànim ciutadà en la creença que tots són iguals.

LA CONFIANÇA EN l’Estat de Dret està vinculat, entre altres coses, a la transparència. Aquesta setmana, l’ONG Transparència Internacional ha fet públic l’últim Índex de Percepció de la Corrupció, en què s’analitza la visió del comportament dels funcionaris públics en 175 països. Espanya ha obtingut un aprovat pelat, que ha donat peu a anàlisis optimistes per apreciar que existeix corrupció en determinades esferes, però no és sistèmica. La publicació de l’informe de Transparència Internacional ha coincidit amb el lament del president Bauzá perquè el Ministeri de Foment li nega informació sobre l’evolució de preus de vols que recopila l’Observatori de Preus i Connectivitat per al Transport Aeri. Quin interès té la ministra Pastor per ocultar dades que es llegeixen a les webs aèries sobre el preu de bitllets sufragats al 50% amb els doblers de tots? Si Espanya aprova en transparència amb aquestes actuacions, direm com el gran expresident José Mújica quan el van felicitar perquè havia fet de l’Uruguai un país revelació: que malament han d’estar els altres!

stats