Opinió 01/09/2013

Entre discs durs i renou de garrots

i
Marisa Goñi
3 min

SI QUALSEVOL DE VOSTÈS es veiés embolicat en un assassinat que no ha comès i tingués a les mans l'arma homicida, què faria?:

A- la lliuraria als investigadors.

B- la destruiria.

El PP ha optat per l'opció B i ha destruït tot rastre dels discs durs utilitzats per Luis Bárcenas, l'únic canalla del procés obert per presumpte finançament irregular, diuen. No cal ser Jessica Fletcher per concloure que destruir proves és una manera molt rara de defensar la innocència. Sobretot quan el PP ha lliurat una batalla jurídica davant el seu extresorer per la propietat d'aquests ordinadors. En lloc d'aprofitar l'avantatge que li va atorgar la justícia per custodiar la prova del cotó, la fulmina. Al·lega el vicesecretari del partit, Carlos Floriano, que s'ha actuat " com sempre fa el PP " quan un ordinador canvia d'usuari. Sorprèn que un partit tan generós en sobresous regategi en discs durs que valen menys de cent euros. Però Bárcenas no és qualsevol usuari, és l'usuari que els acusa de finançament irregular! Com Cospedal amb els pagaments en diferit, Floriano va suar i no va convèncer. Per cert, la mateixa Cospedal va denunciar el 2011 dos funcionaris de Castella-Lleó per un presumpte esborrament de discs durs amb dades de l'etapa del seu predecessor en la presidència de la Junta. Esperin a la roda de premsa de les set diferències, si algú s'ho demana, perquè serà sucosa. Com ho va ser la seva declaració davant el jutge Ruz en assenyalar el mateix Rajoy com el dirigent que va pactar amb Bárcenas les seves ' especials' condicions laborals. No van a distreure'ns de la tasca política, va dir ahir Rajoy per eludir l'assumpte un vegada més. Els populars només distreuen fons, que quedi clar.

El PP ha emprès una fugida cap endavant en el pestilent assumpte del seu finançament comparable a la de Carme Chacón davant el procés sobiranista i les seves desavinences amb les executives socialistes a Catalunya i Espanya. El viatge de la dreta té el final del trajecte clar, un tribunal de justícia, amb una banqueta d'acusats d'abast encara incert. El de la socialista, segons la seva pròpia declaració, es veurà d'aquí a un any, quan torni de fer classes als Estats Units. L'escapisme polític rarament té premi, recordava en aquestes pàgines el periodista Joan Rusiñol. No cal ser Maquiavel per concloure que és molt difícil donar la volta a aquest pronòstic manejant els fils, entre classe i classe, des de la llunyana Miami i dient al teu bàndol: me'n vaig perquè ara no puc fer res, però continuau lluitant que si avancem, em poso al capdavant.

Veurem què troba Chacón l'any vinyent, perquè el temps polític avança a velocitat de vertigen, encara que no necessàriament cap endavant. La tinent comandant de la Guàrdia Civil de Palmanova ha ordenat als seus efectius que quan detinguin de matinada "un individu o individus de raça negra, de qualsevol nacionalitat o precedència i amb independència del motiu de la detenció", actuïn de manera diferent: "No es realitzaran diligències d'avís a familiars ni cap altra fins que el cap d'àrea no doni les instruccions oportunes". Davant d'aquest despropòsit racista, no ha transcendit cap actuació expeditiva de la Delegació del Govern ni reprovacions del Consolat de Mar. Preserven la seva ira per a les manifestacions d'estudiants i els directors de col·legis que han comès l'ignominiós delicte de respectar decisions vinculants de consells escolars crítics amb les noves normes educatives. Ara, els impedeixen fins i tot fer classes, com al Consell Consultiu fer informes si són desfavorables. Més que de garroves, pareix temps de garrots.

stats