Una manera de regnar
Nóos ha aflorat una veritat incòmoda. És Urdangarin una rara avis d'una família exemplar? La tesi del guaperes esculpit a cops de pilota que va fer un gol a la infanta taronja i la va conduir a coll al seu trampós palau té menys solvència que la comptabilitat oficial del PP. La pista informàtica de les comunicacions, tan letal com la dels doblers, ha destapat les clavegueres de can Borbó. Correus amb encàrrecs del rei aconseguidor, comptes facilitats a l'amiga de caceres, reunions a la Zarzuela i Marivent amb el senyor dels vestits Gürtel i el de les escombretes de luxe, personal de la Casa Reial pagat pels diners de tots al servei de l'engany... Una infinitat d'indicis poc ortodoxos per a l'exercici del regnat en democràcia que topen amb la immunitat constitucional del monarca. "Urdangarin va fer el que va veure a casa", relliscà en els inicis de la investigació una persona sense la qual no hauríem arribat al moment actual, amb la filla del rei sotmesa a la prova del cotó fiscal. Veurem si això acaba com aquell control en què un agent de la Guàrdia Civil pregunta a un conductor amb pols blanca al nas:
-I vostè què ha pres?
-Una ensaïmada.
-Doncs passi.
PASSEM A ASSUMPTES d'una altra família, inquilina del Consolat. Ningú no entén què fa una immobiliària al capdavant d'Educació. A continuació, algunes pistes. A Campos, hi ha dues escoles públiques allotjades en un mateix centre, el Joan Veny Clar, que acull el personal i alumnat de l'Escola Nova a l'espera que el Govern construeixi les seves pròpies instal·lacions en un solar cedit per l'Ajuntament. L'any passat, la demanda i oferta de places públiques triplicà la de la concertada del Fra Joan Ballester. Tot i que la demanda pública manté aquest nivell de preferència, la Conselleria ha habilitat per al proper curs 50 places al Joan Veny Clar i 50 al Fra Joan Ballester i ha deixat l'Escola Nova sense alumnat d'accés. És a dir, no hi haurà curs d'inici al cicle Infantil i es trencarà la cadena de reposició generacional. Tot un indici que ha fet saltar les alarmes al poble sobre el destí d'aquest solar i de l'Escola Nova que, de moment, no toca aixecar. Desmunten una escola pública estimada i demanada per engreixar l'educació privada artificiosament i amb els diners de tots. Ara s'entén una mica més per què tenim una consellera d'Educació immobiliària.
-"JA HAS SALUDAT s'altra batlessa?". Catalina Cirer obeí sense dir ni piu a Gabriel Cañellas a la seu de Jovent, que va reunir aquesta setmana al barri palmesà de sa Indioteria empresaris compromesos amb l'economia social. Veient el panorama actual, l'expresident no es cansa de rebre lloances. "Els que t'han succeït t'han fet bo", li vaig admetre. Per a bona tasca la del convocant, Tomeu Suau, el sacerdot que ha aconseguit fer d'un barri perifèric, darrere del polígon de Son Castelló, un poble on la gent es coneix pel seu nom, els nens omplen de vida la plaça i es treballa per integrar els que queden a les voreres. Les coses passen perquè algú somia, va alliçonar a tots l'escriptor Janer Manila, que va oficiar el sermó de l'acte. "El miracle dels pans i els peixos va ser que Jesús va fer que els que tenien els pans ocults els traguessin perquè tots poguessin menjar-ne". La crisi colpeja fort i Tomeu va demanar generositat per mantenir el projecte Jovent. Val més que el secundin fins i tot els no convençuts, si no volen que el poble indignat els posi cap per avall per buidar les butxaques de la seva l'avarícia.
SÀPIGUEN que tot això que llegeixen es deu a la voluntat d'una periodista que també va tenir un somni. Quan el periodisme es dessagna pels comptes que no surten i el català es combat des d'un Govern desarrelat de la seva terra, Nila Crespí es va proposar encetar un diari. Havia de ser lliure i en català. Va sumar adeptes entre la professió, va tocar portes amigues i, després de més d'un any de lluitar, ens ha conduït aquí. Fins diumenge vinent, si l'esperit Nila persisteix.
