El pla té truc

Aprofitant que el personal va entretingut debatent temes de força com si el vestit de Letícia era l’apropiat per a la proclamació del nou rei, quan el vestit amb missatge era el del seu marit, el Govern ha anunciat una mesura d’excepcional calat a Balears: la venda de l’última joia de la corona, AENA. La privatització del 49% de l’empresa pública que gestiona els aeroports ja ha posat en guàrdia totes les aus carronyeres que van amb fam canina al desballestament del sector públic. Ens parlaran de major eficàcia, de major competitivitat i totes aquestes foteses, però vagin preparant la butxaca i injectant dosis de paciència per als seus trànsits, perquè els que acudeixen a aquests fastos persegueixen el benefici empresarial pur i dur, com no pot ser d’altra manera. El mar amenaçat per prospeccions petrolíferes i ara el cel en mans de grans companyies que ens donaran menys per més per guardar en els comptes de resultats aquests euros que compensin la inversió. I si surt malament, doncs ja es rescatarà amb els diners de tots com les autopistes. Total, uns quants mestres menys, uns quants llits hospitalaris tancats i arreglat.

La privatització d’AENA curtcircuita la vella aspiració d’algunes comunitats autònomes, com la balear, d’accedir a un model de cogestió que els permeti participar en les decisions d’un sector estratègic i obtenir noves fonts de finançament en aquests temps de dificultat en què costa garantir un dinar calent als fills de les famílies empobrides per la crisi. L’última memòria de Càritas xifra en 115.000 les llars de les Illes en risc d’exclusió social i en 180.000 les que pateixen una situació precària. La privatització d’AENA garanteix, per contra, a l’Estat una font d’ingressos amb la qual suplir la caiguda de la recaptació tributària a què aboca la nova reforma fiscal del govern Rajoy. O sigui, que amb la venda al millor postor del patrimoni públic que hem aixecat entre tots, es tractarà de cobrir el forat de la recaptació tributària dissenyada per Montoro per precisament ajudar a alliberar rendes, entre d’altres, d’aquests senyors que han de licitar pels nostres aeroports.

La reacció de Bauzá no s’ha fet esperar. Silenci. Sembla que prepara la seva pròpia rebaixa fiscal, com marca el pla dissenyat pel PP per remuntar la seva malmesa perspectiva electoral. El pla té truc. Amb l’anunci, es recupera imatge i el gruix de l’aplicació es confia a anys venidors. Si els comptes no quadren, es repeteix allò que anem pel bon camí, però que encara necessitem alguns sacrificis més i quatre anys més a la poltrona. Si guanyen els altres i l’eliminen, se’ls acusa d’haver dilapidat la recuperació.

Sort que per suportar tanta farsa encara ens queden racons d’autenticitat com el Folk Souvenir que la jove Joana Gomila va fer sonar aquest divendres al Santuari de la Consolació de Sant Joan en una nit màgica i històrica. El seu espectacle literari -avui es repeteix a Biniamar- basat en el patrimoni oral de Mallorca reservà un espai destacat a Rafel Ginard, un franciscà amant de les lletres que va detestar el seu bàndol quan va sentir plorar un assassinat. Poques hores després, es confirmava que els tres cadàvers de la fossa del cementeri del poble on s’excavava des de dilluns corresponien als tres pagesos mariandos assassinats el 36 pels feixistes que, a diferència de Ginard, no es van commoure davant el drama de la barbàrie.