El poble sobirà de Felip VI

AQUESTA SETMANA SANTA l’Escorxador va rebre la visita dels prínceps d’Astúries fora de l’agenda oficial. Acompanyats per uns amics, Felip i Letícia van acudir a CineCiutat a veure El desconegut del llac, pel·lícula premiada a Canes per la seva direcció, a càrrec d’Alain Guiraudie. Estiu, aigües turqueses, banyistes. Seduït per l’ambient, el jove Frank (Pierre Deladonchamps) s’enamora de Michael (Christophe Paou), un atractiu home que serà mortalment perillós per a ell. Als deu minuts, el príncep Felip va abandonar contrariat la sala, on van quedar Letícia i els amics. “No té argument, no passa res. Si almenys hi hagués un assassinat!”, s’excusà. N’hi havia, però la seva precipitada sortida li va impedir veure’l en “l’absorbent i intel·ligent exploració del desig homosexual amb elements de thriller ” que, segons el crític Boyd van Hojeij, conté la cinta, marcada per un erotisme explícit i un to fosc i provocador. De l’oferta alternativa disponible, el fill del rei es va quedar amb Mel, on una jove de 30 anys (Jasmine Trinca) que ajuda en secret a morir dignament persones en fase terminal subministrant-los un potent barbitúric s’enfronta a un dilema. Descobreix que un nou client de 70 anys que li reclama el fàrmac per posar fi als seus dies està sa, simplement s’ha cansat de la vida. Decidida a no ser responsable d’un suïcidi, farà tot el possible per evitar-ho. Al príncep, a qui acaben d’encomanar la salvació de la monarquia, li va interessar més aquest drama dirigit per Valeria Golino i va aguantar fins als crèdits.

SEGONS LA ZARZUELA, feia mesos que el seu pare li havia comunicat la seva intenció d’abdicar. Diuen que ho va decidir el 5 de gener, dos dies abans que el jutge Castro imputàs Cristina de Borbó per delictes fiscals i blanqueig de capitals, tot i que s’esperava el moment oportú per fer-ho. Un cop passejada i passada la Corona dels 2.000 milions d’euros pels països àrabs de generosa cartera, semblava més lògic esperar un poc més i deixar sobre les espatlles de l’alt funcionari sortint el desgast d’imatge pel cas del negoci de la filla i el gendre que ara serà de la germana i el cunyat. Però les eleccions europees han precipitat els esdeveniments. Res de tot això, suposadament decidit pel deteriorat estat de salut de Joan Carles i la necessitat de nova empenta per afrontar els reptes d’una Casa Reial desprestigiada i d’una societat corcada per la crisi econòmica, no havia transcendit a la ciutadania fins a aquest dilluns, després d’uns comicis que han encès totes les alarmes per l’erosió del bipartidisme, l’auge de l’esquerra i l’independentisme i la irrupció de Podemos. Sense Rubalcaba, seria més difícil garantir el manteniment del sistema i controlar “l’ànima republicana” que González va arrencar al socialisme en els peatges de la Transició, quan els equips dels mítings que omplien places de toros confiscaven les banderes tricolor que onejava la militància. A les Balears, Armengol i Calvo han alçat la veu de l’ànima silenciada i s’han sumat a la demanda de rerèndum per triar el model d’Estat, com MÉS, que, sensible a les noves maneres que s’imposen en la política, anuncia també llistes obertes. Des de la bancada popular, acusen la inquera de radical, oblidant que Isern i els seus van donar suport a despenjar els ducs de Palma de la Rambla. “Tothom ho demanava”. La pressió ciutadana va poder amb les directrius, com acaba passant abans o després amb el que no agrada en els sistemes democràtics assentats sobre la voluntat popular. Frenen el referèndum independentista perquè la sobirania resideix en el poble espanyol, però es veu que no prou com per decidir el model d’Estat.