Opinió 13/07/2014

I si fem una presó vip?

3 min

TRAVESSAT EL DESERT de la crisi que també hem liquidat per decret, Bauzá ens mostra l’oasi que ens té preparat: un garbuix de ferros amb un gran forat econòmic per fonament. Estem d’enhorabona, diu l’arquitecte que el va aixecar, l’estructura no està danyada després de dos anys d’aturada. No tenim per pagar substitucions del personal sanitari en vacances i tanquem llits hospitalaris en plena temporada, quan els turistes arriben a raó de mig milió per cap de setmana, i els residents desesperen en les llistes d’espera, però al president li ha pujat la moral. Acaba de comprometre 36 milions més -ja n’hem deixat a anar com 60, i esperin perquè es va pressupostar en 110 i ja es parla d’un sobrecost del 10%- per rematar un palau de congressos que mai no s’hauria d’haver començat. Serem també propietaris de l’hotel adherit al projecte que ni Barceló, ni Melià ni European Invest Holding Group no han volgut assumir. Però què deuen saber ells de rendibilitats? Cap representant empresarial dels que ho va exigir llavors no augura ara una clara viabilitat econòmica a la macroinfraestructura imprescindible per a la desestacionalització que anava a omplir d’alegria els crus hiverns, cada vegada més llargs i desoladors. Però es farà, paga el poble.

L’OCURRÈNCIA DEL PALAU de congressos data de la mateixa època que el Palma Arena, que amb prou feines ha servit per a curses ciclistes, però despatxa monarquies i empresona expresidents que fa por. Porta la signatura del mateix promotor, Jaume Matas, que va fer bo Cañellas. Res garanteix que sigui pitjor que el seu successor. Per rendibilitzar el palau de congressos, ja hi ha propostes com la de reconvertir-lo en recinte firal. I si fem la primera presó vip per a condemnats folrats amb la bossa del delicte a bon resguard? Cel·les espaioses amb vista a la mar. Acceptem diner negre, encara que sigui en diferit. No seria menys hipòcrita i indecent que el que passa a Punta Balena. El vídeo es va enregistrar en un local privat “previsiblement tancat al públic”, va declarar sense més concrecions el batle Onieva, el mateix que més tard va enviar la Policia Local a controlar periodistes a la roda de premsa dels promotors de les rutes etilicosexuals. “En queden dos, canvi”. Magaluf és un omertà, com encertadament denuncia Miquel Reyero des del seu blog de Metges del Món. No parlen ni de les sagnants estadístiques de Son Espases que en les matinades de l’estiu atén a Ginecologia dotzenes de dones víctimes de violacions de les quals nou de cada deu procedeixen de la marca Magaluf. Són les víctimes col·laterals d’un negoci molt rendible, tant que dóna perquè tot el món amb competències miri a una altra banda i digui que, amb la llei a la mà, no s’hi pot fer res. Res és tan lliure i casual com ens el pinten. La BBC Tree fa quatre anys que emet un reality titulat Sol, sexe i pares desconfiats, que té Eivissa i Magaluf com a platós estivals del desfasament d’adolescents britànics, amb gran èxit d’audiència, per cert. Els espectadors gaudeixen veient la humiliació que poden arribar a sentir aquests joves quan els seus pares miren les imatges, des de com pixen al carrer enmig de la borratxera o destrossen una habitació d’hotel. Com hem dit, amb la llei a la mà no podem fer-hi res, llevat que ocupin la Conselleria d’Educació i vulguin lliurar alguna queixa. Aquí sí.

stats