Carme Riera va llegir el seu discurs d'ingrés com a acadèmica en absència total d'autoritats balears. Una sort que ja voldrien molts dels nostres llorejats quan a les seves gestes pel món els segueixen autèntiques persecucions de mandataris àvids de fotos i presència mediàtica. "No va poder ser ", es va excusar Núria Riera. Amb la retòrica buida d'un futbolista per explicar la derrota, la portaveu de l'Executiu va tractar de tancar una polèmica que hauria fet les delícies de tertulians del règim si en lloc de José Ramón Bauzá és Artur Mas qui no trepitja la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola. Tampoc hi va haver forat a l'agenda del batle de Palma, on la primera escriptora i filòloga mallorquina que entra a la RAE va passar la seva infància i adolescència. No sembla que fos un problema de pressupost, quan la partida per a viatges i dietes dels òrgans de govern de Ciutat ha augmentat un 130%. A la presidenta del Consell de Mallorca li faltaven sotanes i vestits militars per prendre en consideració l'assistència a l'històric esdeveniment. Per contra, les paraules de l'especialista en el Segle d'Or espanyol sí van merèixer l'atenció de la princesa Letícia; l'agent literària Carmen Barcells; la vídua de Borges, Maria Kodama; el secretari d'Estat de Cultura, José Maria Lasalle, i el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell, entre d'altres.
La novel ·lista va submergir els presents en una viatge per la Mallorca literària, per les impressions que va causar l'illa de la calma, d'intactes paisatges i ancestrals costums, en escriptors de la talla de Borges, Unamuno, Azorín, George Sand, l'arxiduc Lluís Salvador, Josep Pla o Rusiñol. El seu discurs, titulat "Sobre un lloc semblant a la felicitat", va generar bastants més impactes per a la promoció turística que l'estand balear de la WTM, situat en un racó, camí dels banys, que ha causat la indignació del sector hoteler, especialment d'Eivissa i Formentera per la seva escassa rellevància. Una promoció, la de Riera, de luxe i a cost zero per a les arques públiques. L'absència dels nostres governants és una autèntica burla als interessos de les illes, a la cultura, a Carme Riera i a la llengua castellana dels que tant diuen estimar-la. I és que en aquest desvergonyiment tan simbòlic, la llengua compta poc. El seu gest denota no ja apatia i indolència, tan poc recomanables en temps que exigeixen més entusiasme i entrega que mai en els nostres mandataris, sinó absolut sectarisme. Senzillament , no s'hi va perquè "no és dels nostres'.
Algú demanarà enguany que es retiri el betlem de Cort perquè vivim en un estat laic? Per descomptat, el batle de Ciutat no ho té previst quan pensa destinar 6.000 euros a les noves cortines de la recreació bíblica per la qual cada any desfilen milers de persones, creients i no creients. No obstant això, amb la Llei de Símbols que aquesta setmana ha aprovat el Parlament, algú podria plantejar-ho. A partir d'aquí s'obriria el debat del que forma i no forma part del nostre patrimoni cultural i, per descomptat , l'informe diria: 'pessebre sí, llaç no', per més que llengua i religió van arribar juntes a les nostres illes. En realitat, poc importa la 'neutralitat' de les institucions i edificis públics. Calia aturar els llaços en defensa del català com fos, per molta llengua pròpia que sigui. Lo pròxim, la declararem impròpia.
