Els ciutadans de les Balears surten al carrer per impedir les prospeccions de petroli, mentre els de Pequín no el poden trepitjar. Un núvol de contaminació extrema envolta la megaurbs, que ha decretat l’alerta taronja. Les autoritats recomanen no fer esport a l’aire lliure, deixar el cotxe a casa i evitar els passejos. La concentració de partícules fines supera els 500 micrograms, quan l’Organització Mundial de la Salut recomana no superar els 25 de mitjana en 24 hores. De què serveix ser una superpotència si no pots ni obrir les finestres per ventilar la casa? Malgrat tot, la reflexió mediambiental per reconduir el model de progrés ha quedat aparcada per la crisi, des de la Xina fins a Formentera. Tot serveix si mou doblers, fins que el que no et pots moure ets tu. En el nostre entorn, el principal factor contaminant és el transport, que ens mou i mou milions de turistes i tones de mercaderies per terra, mar i aire. Però el petroli estén els seus tentacles molt més enllà. És el suport de l’estil de vida de la societat de l’hidrocarbur que es remunta a la segona meitat del segle XIX. En les seves acaballes, John D. Rockefeller s’havia fet l’home més ric dels Estats Units amb la venda de querosè per alimentar la nova llum que ens va arrabassar el descans i la quietud de la nit, va ampliar les jornades laborals i va multiplicar la producció. Llavors, la benzina era un subproducte que es malvenia i moltes vegades s’abocava d’amagat en els rius. Quan semblava que la llum incandescent sepultaria el sector petrolífer, el motor de combustió interna, activat per benzina, li va donar nova vida.
Poc podia imaginar el coronel Drake, el ianqui sonat que va trobar petroli a Pennsilvània el 1859, que el domini de l’or líquid acabaria sent clau i decisiu en les relacions internacionals, en la vida política i econòmica, en l’auge i caiguda de nacions, en l’opulència i misèria de la seva gent. “El seu poder té un preu”, va advertir Daniel Yergin, guanyador del Pulitzer el 1992 per la seva història del petroli. De moment, aquest poder aconseguí del govern Zapatero autorització prèvia per dur a terme prospeccions sísmiques per a la recerca de bosses d’hidrocarburs en el nostre subsòl marí, i del de Rajoy, predisposició per executar-les, segons es desprèn de les paraules del ministre Soria. Només un informe mediambiental desfavorable podria frenar-les. O sigui, Arias Cañete. Pobres peixos.
L’oposició a les prospeccions petrolíferes ha unit tota la societat balear, inclosos el sector hoteler i pesquer, les dues activitats que més contribueixen a l’erosió del nostre Mediterrani. Afortunadament, també cal dir-ho, es van incorporant pràctiques que cerquen l’equilibri entre la rendibilitat i la preservació. Seria desitjable que aquesta sensibilització pel modus vivendi, que sent l’amenaça d’una altra competència extractora, esdevingués una autèntica consciència mediambiental de tots i cadascun de nosaltres. El petroli continua incrustat en les nostres activitats quotidianes sense que arribem a ser conscients de la seva omnipresència ni de la destrucció d’altres paradisos que la seva extracció exigeix.
