El tribunal legislador

ELS TRIBUNALS ACABEN de nomenar candidat del PP a les pròximes eleccions autonòmiques, si els seus no hi posen remei. José Ramón Bauzá es va estrenar donant mostres de la seva gran capacitat per arribar al precipici sense necessitat que ningú no li empenti. El sol es basta i se sobra. A la jornada electoral de les passades generals, dia en què està taxativament prohibit demanar el vot, va sol·licitar als ciutadans “una gran aportació de vots per al PP, per a qui serà el pròxim president d’Espanya, Mariano Rajoy”. La Junta Electoral Central va llegir en aquestes paraules no el que vostès acaben de llegir, sinó que va observar l’“expressió d’unes conviccions personals sobre el que el denunciat entén com a millor resultat”. A més, ha considerat que no hi va haver intenció propagandística perquè la iniciativa de les declaracions no va ser personal sinó dels periodistes que li van preguntar a la sortida del col·legi electoral, per més que fossin convocats pel seu equip de campanya. En un gest de generositat, no es va processar per incitació al delicte el redactor que va fer la pregunta trampa de valoració de la jornada.

COM LLAVORS A LA JUNTA Electoral Central, ara el Tribunal Superior de Justícia de Balears ha fet una lectura laxa d’una norma especialment estricta i restrictiva, la d’incompatibilitats dels membres del Govern i alts càrrecs de la Comunitat Autònoma. Diu la llei que “exerciran les seves funcions en règim de dedicació absoluta i exclusiva i no podran compatibilitzar amb l’exercici, per si mateixos o mitjançant substitució o apoderament, de qualsevol altre lloc, càrrec, representació, professió o activitat, siguin de caràcter públic o privat, per compte propi o aliè”. El text és contundent, però tres dels cinc magistrats consideren que totes aquestes restriccions no prevalen en el cas de Bauzá, la seva farmàcia amb substitut i els seus altres negocis emergits només després de la pressió mediàtica, perquè “una interpretació tan restrictiva i constructora” de la llei tindria un efecte dissuasori i privaria la societat de gestors qualificats, ja que l’accés a la política “els comportaria un trencament absolut de la seva vida”. Llevat que el titular de farmàcia amb substitut sigui dona i socialista i la denúncia la posi el PP, com va dictaminar la mateixa instància judicial abans de l’oportú “canvi de criteri”. Bauzá, fidel al seu estil, exigeix al’oposició que li demani perdó, però no al PP que es disculpi davant Aina Salom. L’oposició celebra la seva dolça derrota judicial perquè li assegura un rival que resta a unes sigles desgastades per la gestió de la crisi i la corrupció.

TORNEM A LA SENTÈNCIA. Si al tribunal no li agrada el que diu la llei per considerar que atempta contra un dret fonamental i se n’ha adonat ara i no abans, el que ha de fer és portar-lo al Tribunal Constitucional, no buscar dreceres i menys legislar, com encertadament apunta al seu vot particular el magistrat Delfont. Si la llei no serveix o és manifestament millorable, que es reformi al Parlament, però no moguin el llistó de la compatibilitat dels negocis i el càrrec públic a conveniència en uns tribunals de justícia ampliats per evitar sentències desfavorables. El pitjor d’aquest cas no és que sembli que la justícia no és igual per a tothom, que també, sinó la validació de la mentida en l’exercici del poder. Ja va passar amb Matas, però no n’aprenem.