Opinió 16/02/2014

El xarop de l’afonia

2 min

FA ESCASSAMENT UN MES, Kimberly Marshall ha estrenat el seu càrrec d’agent consular dels Estats Units a Balears. Natural de Missouri, aquesta consultora, llicenciada en anglès i espanyol, i amb quinze anys de residència a les illes, assistirà a la llei de punt final amb què el Govern Rajoy vol enterrar el cas dels vols de la CIA, entre d’altres. El president vol desfer-se d’aquesta cosa tan evolucionada i moderna de la justícia universal, de pensar que no hi ha fronteres que aturin la persecució del delicte, perquè li resulta molt incòmode en les seves relacions diplomàtiques. Resulta molt difícil manejar els bastonets sense que se’t caigui l’arròs a la barba mentre felicites sense tremolors la compra del 20% del deute espanyol per part de la Xina, com per arriscar amb els rotllets de l’ordre de detenció del seu ex president, Jiang Zemin, i de l’exprimer ministre Li Peng per delictes de genocidi, tortures i crims de lesa humanitat contra la població tibetana en les dues últimes dècades del segle passat. Va ser un lama de nacionalitat espanyola, acompanyat pel Comitè de Suport al Tibet, qui va iniciar la querella que va originar l’ordre de detenció, ratificada per la Secció Quarta de l’Audiència Nacional, contra el criteri del jutge instructor, Ismael Moreno, i de la Fiscalia.

COM AQUEST LAMA, un grup de ciutadans i advocats van emprendre a Balears un camí judicial igual de tortuós per evitar que els vols de la CIA, que van aterrar a Mallorca i Eivissa, no quedessin impunes. Com en el cas xinès, la Fiscalia no va veure res, per descomptat, i va arxivar la denúncia fonamentada en la investigació periodística que vaig escometre amb els companys Felipe Armendáriz i Matías Vallés. La persistència de persones compromeses amb els drets humans va evitar-ne l’arxivament i va impulsar la querella que encara instrueix el mateix jutge Moreno. Després de les presons volants que creuaven el cel europeu, es va destapar una xarxa de presons secretes i segrestos reconeguts pel mateix president Bush el 6 de setembre de 2006, fet que deixà totalment en evidència els còmplices i hipòcrites governs europeus. La instrucció podia haver capgirat aquest dia, però si ja és difícil amb Jiang Zeming, imaginin amb George Bush. Estats Units sí que en va prendre nota i va decidir legalitzar la tortura. Així, la justícia universal entra en un bucle. El torturador compleix ordres i l’ordenant no reconeix el Tribunal Internacional de Drets Humans. Si algun estat aixeca la veu, aviat se li aplica el xarop de l’afonia. Si vols justícia, et quedes sense mercat. Els nostres governants abandonen Couso, els sahrauís massacrats pel Marroc i a qui faci falta. El mercat s’imposa a la consciència i augura a Marshall un mandat més tranquil que el de la seva predecessora, Amy Christiansen, a qui alguns situaven en l’òrbita de la CIA.

QUI VA ORDENAR LLANÇAR pilotes de goma i disparar al mar contra persones desesperades i gairebé sense forces que nedaven per arribar a la vorera no només ha de dimitir, hauria de ser processat. Quan els nostres joves emigren per llaurar-se un futur que no troben a casa, són emprenedors i ens agrada que els acullin. Quan vénen aquí els joves africans, són emprenyadors i els rebem a trets. La fam és igual per a tothom.

stats