SOCIETAT

“Atrapats a Grècia, sols no se’n sortiran”

Colpidor testimoni de voluntaris als camps de refugiats

“Els pescadors troben tants cossos surant al mar que ja no saben on enterrar els cadàvers”, explicava el cap de fotografia del diari ARA, Xavier Bertral, mentre a la pantalla apareixia una colpidora imatge d’un camp d’oliveres de Lesbos, “un paratge preciós i amb un intens perfum d’oli d’oliva, però convertit en un improvisat cementiri on la majoria dels difunts no tenen nom ni cognom”. Era una de les nombroses imatges que el fotògraf va captar durant l’estada en diversos camps de refugiats de Grècia -on va ser enviat pel diari juntament amb la redactora Cristina Mas- i que el passat dimarts va mostrar en la intervenció en un dels actes de la Setmana del Voluntariat de Girona.

Bertral va destacar la necessària tasca de voluntaris i periodistes en benefici dels refugiats: “No són unes pobres bestioles a les quals cal ajudar i aixoplugar sota l’ala. Són persones amb drets, pors i aspiracions com les nostres. Ells ens necessiten, perquè ja saben que, atrapats a Grècia, sols no se’n sortiran. Sense la solidaritat entre pobles i sense els periodistes que hi anem, desapareixerien”.

El fotoperiodista es va mostrar molt crític amb l’Europa “de fronteres, la dels acords milionaris amb Turquia o Líbia i la dels centres de detenció”, i va explicar que ell, com els voluntaris que cooperen en els camps de refugiats, lluita “per salvar-nos a nosaltres mateixos d’un futur insolidari i aïllat dels nostres pobles veïns i per les persones”.

També va explicar la seva experiència com a voluntària a Grècia la jove Mariona Riera, que va estar durant un temps als edificis ocupats ( squats ) del centre d’Atenes, que s’organitzen de manera alternativa als canals oficials per acollir refugiats. “Agafes el metro en una ciutat turística com Atenes i, de sobte, en un barri normal, obres la porta d’un edifici i et trobes amb una realitat impactant que resulta molt difícil d’assimilar”, va explicar Riera.

La tossuderia del noi d’Alep

La cooperant, de Calella (Maresme), va explicar que té gravades a la memòria les històries de moltes persones amb les quals va establir llaços d’amistat. Recorda especialment un jove d’Alep que cada matí intentava colar-se en algun avió de l’aeroport per arribar a Alemanya. “Tornava i deia: «Avui tampoc no he tingut sort». I l’endemà ho intentava de nou”.

La decisió de participar com a voluntària va sorgir arran de les terribles imatges dels refugiats que cada dia veia a la televisió. “Amb unes amigues vam sentir la necessitat d’anar a ajudar, i com que per fer-jo amb alguna ONG ens demanaven uns requisits que no complíem, vam decidir anar-hi per lliure, afegint-nos als grups independents que també treballen en favor dels refugiats”, va explicar la jove. Per a ella va ser una experiència molt positiva, tot i que va explicar que els cooperants també són “una font de dolor”, ja que els refugiats estableixen llaços molt forts amb ells i al final “sempre acabem marxant”.

La Setmana del Voluntariat de Girona pretén “reconèixer la tasca que fan durant tot l’any els voluntaris, que massa vegades passa desapercebuda”, segons Maria Solés, coordinadora territorial de la Federació Catalana del Voluntariat Social, que organitza la cita amb la col·laboració de l’Ajuntament de Girona.