UNA TEMPORADA MARCADA PEL COVID

La Costa Brava sud punxa i enfonsa el balanç turístic gironí

Els grans hotels, càmpings i allotjaments turístics demanen un rescat a fons perdut per al sector

Extraordinari impuls al turisme rural, però duríssima clatellada als càmpings, apartaments turístics i grans hotels de la Costa Brava sud, que depenen principalment del visitant estranger. Aquest ha sigut l’efecte de la pandèmia del covid-19 sobre un sector, el turisme, que és motor econòmic de primer ordre a les comarques gironines.

Mentre els allotjaments de turisme rural celebren una temporada “excel·lent” i els establiments de la Costa Brava centre asseguren haver pogut “salvar la temporada” gràcies als turistes de proximitat, a la Costa Brava sud es té la sensació que aquest estiu “no hi ha hagut temporada turística”, amb grans hotels que no han ni gosat obrir i amb xifres d’ocupació que ja han sigut considerades com les pitjors de la història del turisme gironí.

És precisament a la Costa Brava sud, especialment als municipis de Lloret de Mar i Blanes, on es concentra el gruix de les places hoteleres: 31.000 de les 80.000 que hi ha a les comarques gironines se situen a Lloret, i aquesta població és la segona de Catalunya, després de Barcelona, en volum de recaptació d’ingressos per la taxa turística. Per això, les dades negatives registrades en aquesta àrea fan que, malgrat l’eufòria en el turisme rural i que la Costa Brava centre ha aguantat la sacsejada, el balanç global de la temporada a les comarques gironines es consideri desastrós, tant a nivell econòmic com social, ja que ha deixat molts treballadors sense feina. “Si Lloret obté males xifres en turisme, les comarques gironines i tot Catalunya se’n ressent”, assegura el president del Gremi d’Hostaleria de Lloret, Enric Dotras.

Segons les estimacions del Gremi, a l’espera de les dades de l’INE, durant el juliol i l’agost s’han mantingut tancats prop del 30% dels 60.000 allotjaments (inclosos els llits en hotels, càmpings, pisos turístics, etc.) que hi ha al municipi. El 70% restant s’han ocupat només en un 30% al juliol i en un 50% a l’agost. Dotras agraeix als clients que hagin confiat en la seguretat dels establiments de la zona, principalment catalans, de la resta de l’Estat i, en menor mesura, francesos, alguns dels quals han prorrogat la seva estada una vegada instal·lats al municipi, però lamenta l’absència de turistes estrangers, fet que ha causat la debacle turística a la zona.

“Molt dur i molt trist”

Gràcies als turistes estrangers, sobretot jubilats, habitualment al setembre s’acabava d’arrodonir la temporada turística als hotels de la Costa Brava sud, però aquest any no n’han vingut ni en vindran, i pràcticament tots els hotels ja han tancat portes. “És realment dur i molt trist, i ens preocupa sobretot per les dificultats de subsistència que això suposarà per a moltes empreses i moltes famílies”, admet Dotras. Segons dades del 2019, al sector serveis es van registrar 19.000 altes laborals a Lloret, una xifra que haurà caigut en picat aquest any pel fet que moltes empreses no han obert o ho han fet parcialment. “Pràcticament ningú pot presumir de números positius. Molts dels empresaris que han obert han pogut reduir pèrdues i d’altres encara n’han generat més”.

Davant aquestes dades, des del Gremi es demana ajut a les administracions. “No volem que se’ns regali res, només facilitats per tornar els préstecs”, diu el president del Gremi de Lloret.

Rescat amb ajudes a fons perdut

La Federació d’Hostaleria de les Comarques de Girona va més enllà i reclama “que es rescati el sector amb ajudes a fons perdut, ja que no s’espera una recuperació l’any vinent, de manera que si es donen préstecs no es podran tornar”.“Estem en situació d’emergència i cal subvencionar la gent que ha patit i que s’ha arruïnat”, assegura Marina Figueras, portaveu de la Federació, entitat que reclama també mesures com allargar els ERTO fins a l’estiu vinent.

Com en el cas de Lloret de Mar i Blanes, també han patit aquest estiu els grans establiments hotelers de Roses o Empuriabrava, al nord de la Costa Brava, que funcionen principalment amb turoperadors estrangers. No ha passat el mateix amb els allotjaments de la Costa Brava centre, la majoria dels quals tenen dimensions més reduïdes i solen acollir més turistes de proximitat. “No podem dir que hagi sigut una bona temporada, perquè ha sigut curta, ja que hem perdut la primavera, i les xifres d’ocupació no han sigut les pròpies d’un juliol i un agost, però tampoc podem dir que ha sigut un fracàs, sobretot tenint en compte que les perspectives que se’ns presentaven mesos enrere no eren gens optimistes”, descriu Judit Lloberol, responsable de la Unió d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme de la Costa Brava Centre, que agrupa uns 400 establiments, principalment del Baix Empordà.

En temporada alta els hotels de la zona acostumen a penjar el cartell de “complet”, però aquest any l’ocupació ha sigut d’un 65% al juliol, i d’entre el 75% i el 80% a l’agost, unes xifres que representen un descens d’entre el 19% i el 16% respecte als mateixos mesos del 2019.

Les reserves han sigut “d’ultimíssima hora, fins i tot d’avui per avui”, assegura Lloberol. A diferència dels allotjaments de la Costa Brava sud, a la zona central els establiments ja estaven pràcticament tots en funcionament a finals de juny. La mitjana d’estada s’ha escurçat respecte a l’any passat, entre tres i quatre nits, principalment perquè aquest any “ha fallat el turista estranger”. També a diferència de la Costa Brava sud, al Baix Empordà bona part dels establiments hotelers “aguantaran oberts fins a finals de setembre” .

Temporada curta als càmpings

Pel que fa als càmpings, al principi de temporada la previsió “era relativament esperançadora, ja que la majoria de reserves es mantenien fins que van arribar les restriccions de mobilitat , les quarantenes d’alguns països i les mesures del govern espanyol poc concretes i poc clares”, segons l’Associació de Càmpings de Girona. Com a conseqüència d’això es van produir nombroses cancel·lacions i la temporada ha acabat sent “complicada i curta”.

Un 20% dels establiments estan avançant el seu tancament per la falta de reserves, sobretot a les zones de costa, on el 80% del client és internacional. A la zona del Pirineu els càmpings han resistit millor, ja que el segment de públic nacional és més important. Al juliol l’ocupació ha sigut a la costa d’entre el 32% i el 41%, i del 44% a l’interior. I a l’agost del 38% a la costa, del 57% a l’interior i del 89% al Pirineu.

Des de l’Associació de Càmpings de Girona es demanen ajuts directes a fons perdut i es lamenta “el silenci de l’administració pel que fa a ajuts directes per al sector, com sí que n’hi ha en països competidors com França. Els únics ajuts que ens ofereixen és l’endeutament a través de l’ICO amb carències massa curtes o ERTOs amb pagaments de les quotes de la Seguretat Social”.

El pitjor estiu als apartaments

Una situació similar han viscut els apartaments turístics. A principis de juliol la pràctica totalitat d’aquest tipus d’allotjaments havien reobert i el ritme de reserves va anar creixent de manera sostinguda. Però segons l’Associació Turística d’Apartaments Costa-Brava-Pirineu de Girona (ATA), “les restriccions de mobilitat establertes pels diferents països i les quarantenes i anuncis dels governs espanyol i català van provocar un allau de cancel·lacions”, fins al punt que per a aquests establiments ha acabat sent “la pitjor temporada de la història”, reduïda a només cinc setmanes i amb ocupacions molt per sota de les registrades l’any passat.

El sector demana també ajustos a fons perdut. “Tenim allotjaments de gran qualitat i un territori extraordinari, i si la situació des del punt de vista sanitari millora en els pròxims mesos podem ser motor de la recuperació econòmica”, sosté Lluís Parera, president de l’ATA.

Girona ciutat no pot presumir tampoc d’una bona temporada. Ha perdut els turistes estrangers que habitualment dedicaven un o més dies a visitar la ciutat. Un dels grans hotels de la ciutat no ha obert aquest estiu i a la resta l’ocupació ha sigut del 40% entre setmana i del 60% el cap de setmana. La tardor s’afronta amb molta incertesa i ni tan sols se sap si es podran celebrar les Fires de Sant Narcís, a finals d’octubre.