L’ENTREVISTA
Misc 06/09/2018

Maria Mercè Roca: “Si la sentència dels presos polítics és injusta i inhumana, el país s’ha d’aturar”

Escriptora i regidora d’ERC a l’Ajuntament de Girona

i
Marta Costa-pau
4 min
MARIA MERCÈ ROCA: “Si la sentència dels presos polítics és injusta i inhumana, el país s’ha d’aturar”

L’editorial Rosa dels Vents anuncia el nou llibre de Maria Mercè Roca, Nosaltres, les dones, com “l’esperat retorn d’una de les escriptores més estimades pels lectors”. Que és una de les autores més estimades ho evidencien les generoses xifres de vendes de cadascun dels llibres que ha escrit, prop d’una quarantena, alguns dels quals guardonats amb premis prestigiosos com el Josep Pla, el Sant Jordi, el Ramon Llull o el Barcanova. Que és un retorn esperat ho constaten els múltiples missatges que l’autora rep de lectors que volen tornar-la a llegir. Per a Maria Mercè Roca, tornar a la literatura, tot i que ha sigut fruit d’un encàrrec editorial més que d’una decisió pròpia, és una satisfacció que li fa menys feixuc el moment agredolç que viu en la seva faceta política, després que l’abril passat va anunciar que no es tornaria a presentar com a candidata d’ERC a l’Ajuntament de Girona perquè no té la confiança de la junta local del partit.

Enyorava escriure?

M’he adonat que ho trobava a faltar quan m’hi he tornat a posar. Ho he fet perquè l’editorial es va posar en contacte amb mi per demanar-me si tenia alguna cosa per publicar, i vaig dir que sí de seguida. La meva darrera novel·la, Bones intencions, és del 2011. Des de llavors només havia publicat dos contes il·lustrats per a infants, i tornar a la literatura per a adults m’ha produït una gran satisfacció.

Bona part de la seva obra és protagonitzada per dones. Ara hi torna.

Sobre les dones mai està tot dit. Tampoc sobre els homes. Sobre dones i homes sempre es pot dir el mateix d’una altra manera. I, a més, van passant els anys i tens una manera diferent d’acostar-te als personatges, amb una llum diferent, que és la llum dels anys. En aquest cas, parlar sobre dones va sortir per casualitat. Quan l’editorial es va posar en contacte amb mi jo ja tenia alguns contes escrits protagonitzats per dones, i em va ser fàcil i natural seguir per aquí. Vaig decidir donar veu a les dones de totes les edats. A cadascuna hi dedico una part del llibre.

I cada part, precedida per un fragment d’un poema de Carner.

A Els fruits saborosos Carner parla de les diferents edats de les dones, i vaig trobar que alguns d’aquests poemes m’obrien la porta a parlar de les dones en cadascuna de les etapes. Per exemple, el poema Com les maduixes, que parla de les nenes, m’anava molt bé per encapçalar la primera part, dedicada a l’edat infantil.

Els diversos contes estan protagonitzats per dones diferents, però n’hi ha una que va apareixent al llarg del llibre, en diversos relats, a les diferents etapes de la seva vida. Curiosament es diu Mercè. ¿Hi ha alguna cosa de vostè en aquest personatge?

No. El 1999 vaig escriure un conte, que es titulava Avorriment, per al Museu d’Art de Girona, inspirat en el quadre de Joan Brull Noia que fa mitja. El conte era protagonitzat per una nena i el vaig incloure al llibre. Quan vaig fer el relat d’una dona gran que fa cent anys se’m va acudir que podia ser la mateixa. Aquesta, la Mercè, hi és a totes les edats: de nena, d’adolescent, de jove, de madura, de gran... Aquest joc em va agradar.

Un dels relats està dedicat “als nostres presos polítics”. Hi apareix la filla d’una dona de partit que tem que la seva mare acabi a la presó. ¿La mare podria ser vostè? ¿Ha tingut por d’anar a la presó?

La dona del conte són moltes dones amb càrrecs (en el meu cas, amb un càrrec menys important que d’altres) que, en un moment donat, veient tot el que estava passant, no podíem deixar de pensar fins on arribaria aquesta baralla de cartes que anaven caient. Hi havia molt de neguit, i vaig pensar explicar-ho amb un dinar de Nadal, en la veu de la nena que pateix per la seva mare. En aquell moment no se sabia quan i com acabaria. En el cas de Girona, quan vam votar una moció a favor de la independència, amb el PP absentat de la sala i amb Ciutadans votant que no, també hi havia moments que rebíem citacions. Això es va aturar, sortosament, però el que ha passat ha sigut molt gros. El dinar que jo descric va ser el dinar de Nadal de moltes famílies i és un homenatge als que han sigut empresonats i als que ho haurien pogut ser, a tota la gent que va aguantar en aquell moment amb molta fermesa.

A l’abril va anunciar que no es tornaria a presentar com a candidata d’ERC a les pròximes municipals. ¿La decisió és ferma?

La decisió és ferma, prové d’una pèrdua de confiança mútua entre l’executiva local i el grup municipal, i ho considero un fracàs de tots. El que costa més és prendre la decisió, però una vegada l’he presa em sento tranquil·la. A més, ha donat la casualitat que ha coincidit amb la sortida del nou llibre i amb projectes que tinc entre mans. I ja em veig ficada altra vegada en la meva vida literària.

S’anuncia una tardor calenta, políticament parlant.

Jo no tinc cap informació que no tingui la ciutadania. Crec que ja estem una mica cansats de concentrar-nos cada dilluns per demanar la llibertat dels presos. Si la sentència és injusta, duríssima i inhumana, no podem continuar fent el que fem ara. El país s’ha de parar.

Per a les pròximes eleccions municipals, ¿creu que calen candidatures unitàries independentistes?

Crec que no a tots els ajuntaments té la mateixa utilitat. A Barcelona potser sí, perquè és la capital i si hi hagués un govern independentista seria molt potent, però en altres ciutats, com Girona, no ho veig necessari.

A gairebé un any de la declaració d’independència, com jutja el que va passar?

M’agradaria molt saber com va passar tot i a partir d’aquí jutjar. Hi ha uns forats als quals no trobo explicació. Penso que s’havia de fer la declaració perquè en aquell moment el poble hi era. Però es va perdre una oportunitat que ens va fer anar molt enrere en el temps. Quan tornarem a tenir un moment com aquell?

stats