LITERATURA

Miquel Martín evoca els seus referents vivencials i literaris

La platja Fonda de Begur, “on el món podria acabar-se i ningú no se n’estranyaria”; la poesia, que “destil·la tota l’essència del món i ens capbussa en profunditats abismoses però bellíssimes alhora”, o la rutina, que proporciona “aquella seguretat confortable dels actes coneguts i dels fenòmens esperats”. Són algunes de les referències paisatgístiques, literàries o vivencials que l’escriptor Miquel Martín (Begur, 1969) descriu al seu llibre Proses reposades, un recull de textos escrits amb un llenguatge depuradíssim en què es pot descobrir l’empremta que han deixat sobre l’autor alguns dels seus referents literaris: Gaziel, Ruyra, Pla, Víctor Català, Foix, Vinyoli... “Com pots llegir les seves pàgines sobre Girona sense que Ruyra i Pla et vinguin al cap? Semblen pàgines arrencades dels mestres, com si diguessin que, en definitiva, res ha canviat”, diu l’escriptor Toni Sala, autor del pròleg.

Festa assegurada per al lector

Publicat dins la Col·lecció Josep Pla de la Diputació de Girona, el volum s’estructura en sis àmbits diferents: els passejos, les rutines, les menges, les parles, la literartura i el paisatge. D’aquest recull de proses, Sala en destaca el sensualisme, el “lèxic frondós” i la “festa assegurada” que regalen al lector, especialment els textos del volum que són més nostàlgics, com el que evoca la seva infantesa a prop del mar: “M’he criat envoltat de mar i de vent, de pares i mares que parlaven amb un deix de salabror [...]. M’he educat entomant paraules precioses i precises que ara, per desgràcia, sonen rares i llunyanes”, escriu Martín en un dels primers capítols del llibre.