23/01/2015

Pablo Larraz: “Un cor és un dels espais més inclusius que hi ha, on se t’accepta tal com ets”

4 min
PABLO LARRAZ: “Un cor és un dels espais més inclusius  que hi ha, on se t’accepta tal com ets”

La saviesa popular diu que qui canta els mals espanta, i Pablo Larraz hi està plenament d’acord. En l’opinió de Larraz, músic i director de cors, cantar té un efecte terapèutic, i enriqueix i enganxa. I si es canta en un cor, els beneficis es multipliquen, perquè es tracta d’un treball cooperatiu i els resultats són més plaents. Tot i que Catalunya té una forta tradició de música coral, darrerament aquest gènere té més visibilitat i ressò mediàtic que mai, en gran part gràcies al programa de TV3 Oh happy day. Pablo Larraz, però, sosté que no tot pot ser anomenat cor. Larraz va estudiar magisteri musical a la UAB, va fer la carrera de piano i els estudis de direcció de cors a l’Esmuc, on ara cursa estudis superiors de cant. Actualment dirigeix el Cor de Cambra de la Diputació de Girona, el Cor Jove del Conservatori de Girona i és subdirector de l’Orfeó Català, d’on és el director pedagògic.

Cantar està de moda?

És cert que programes com Oh happy day han fet que els cors tinguin un ressò mediàtic que no tenien abans. Però no estic segur que tot es pugui anomenar cor o música coral. He vist cors que surten a la televisió amb un format que a mi no em convenç. En qualsevol cas, està bé que s’estigui potenciant el fet de cantar, que cada vegada hi hagi més gent que tingui ganes de cantar. En aquest sentit, em sembla perfecte.

Per què no es pot anomenar cors aquests grups que surten a la televisió?

Al meu parer són grups vocals amb un format molt concret, amb un tipus de vocalitat i un repertori més comercial i que tenen poc a veure amb la tradició coral d’aquest país. Em sembla perfecte que es canti música actual amb versions a veus, només faltaria! Tots gaudim fent-ho, però hem de tenir clar què ens venen i si realment són corals. Això no vol dir que els directors actualment no hàgim de reflexionar sobre quin model de cor volem i com mostrem la música al públic. Crec que s’ha d’anomenar cada cosa pel seu nom, i a partir d’aquí que tothom gaudeixi i faci gaudir.

Per què hi ha tanta tradició coral a Catalunya?

Passa com al País Basc. Potser perquè hi ha més predisposició envers la cultura i el cant. Potser perquè són més a prop de França i de la resta d’Europa...

Vas començar fent de mestre de música a primària i finalment t’has decantat pel cant. Per què?

Després de fer de mestre de primària vaig decidir fer la carrera de piano, però vaig veure que no volia dedicar-me a fer de pianista. Em vaig formar per dirigir cors i ara estic estudiant cant. En realitat, el fet que em senti mestre d’escola no està allunyat del fet de dirigir cors, de joves o adults. Amb els cors he pogut potenciar aquesta capacitat que tinc d’intentar que els altres millorin. Gaudeixo molt dirigint, i també cantant com a solista, perquè cantar vol dir fer música per a tu mateix, és un instrument que portes a dintre, i enganxa.

Als cantants del cor els passa el mateix?

El cor també enganxa perquè és una activitat conjunta i cooperativa. És semblant a formar part d’una colla castellera o d’un equip de futbol. Però no hi ha cap competició. És gaudir de la música plegats, fer gaudir els que l’escolten. El cor és un dels pocs espais dins la formació musical, llevat de les orquestres, on hi ha un treball cooperatiu del grup i alhora un aprenentatge individual. El resultat d’aquesta suma fa que la gent s’hi enganxi.

I diuen que té un efecte terapèutic.

És una de les principals virtuts que té cantar en un cor: tu entres allà i vinguis d’on vinguis se t’accepta com ets. Ets un més i intentes aportar el millor de tu. El cor és un dels espais més inclusius que hi ha, on la gent pot sentir-se més alliberada i no jutjada, on tothom hi va a aportar en benefici del bé comú i a gaudir. Com deia un meu amic, els cors són com les ONG de la societat.

Acostuma a organitzar trobades perquè els membres del cor convisquin durant un cap de setmana. ¿Això millora els resultats?

I tant que es nota en els resultats! En el fons el que faig és crear un espai educatiu. Als joves els agrada i als adults també. Quan fem música la fem millor si amb les persones que tenim al costat ens hi entenem, si hi ha una amistat. Per això penso que s’ha de potenciar, sobretot en els cors joves, ja que en aquestes trobades hi ha sempre un component educatiu, de respecte cap als altres, de cuidar-se entre ells, i això és tan o més important que la música mateixa.

Quina és la clau de l’èxit d’un cor? ¿El repertori hi té a veure?

El repertori és important i no sempre l’encertes. Però crec que l’èxit d’un cor és aconseguir que cadascun dels seus cantants trobi el sentit a anar als assajos, que senti que està aprenent individualment i a nivell col·lectiu. Que senti que allò és interessant per a ell. Als membres del cor sempre els dic: “El cor serà el que vosaltres vulgueu que sigui, i si creieu que ha de ser un lloc per aprendre, doncs aposteu per això”.

El poeta Joan Margarit ha dit que “és un crim negar a una criatura l’educació musical o artística”, i ha denunciat que el govern de l’Estat considera la cultura com un ornament i que per això és el primer que es retalla. Té raó?

Totalment. Penso que només potenciant l’educació artística es pot arribar a transcendir molts altres aspectes emocionals. Les sensacions, el treball dels sentiments, ens formen com a persones. I és en les arts on més es poden manifestar. Ens equivoquem si només centrem la formació de les persones en els coneixements, que també són molt importants, però cal treballar l’autoestima, la valoració de l’altra persona, la sensibilitat. Tot això és bàsic i forma les persones per damunt de tot. D’altra banda, els mestres i educadors estem una mica cansats de patir retallades i que ens canviïn el model educatiu cada dos per tres, segurament perquè hi ha interessos al darrere.

stats