09/06/2016

El Ter, el riu més solidari o el més sobreexplotat?

4 min
Membres de la plataforma Aigua és Vida abocant aigua a l’Onyar, afluent del Ter.

GironaDes dels anys 60, el riu Ter s’ha convertit en la principal font d’abastament d’aigua potable de l’àrea metropolitana de Barcelona, on envia entre el 40% i el 75% del seu volum. La plataforma Aigua és Vida l’ha qualificat, per aquest motiu, de“riu més solidari de Catalunya”, però alhora denuncia que la solidaritat del Ter ha derivat en “sobreexplotació”, ja que, segons assegura, “s’incompleix reiteradament el cabal mínim del riu davant la prioritat de satisfer la demanda creixent” de la capital catalana i la seva conurbació. El resultat, segons la plataforma, és la degradació del riu, amb risc de desaparició d’espècies de flora i fauna, empitjorament de la qualitat de l’aigua i impossibilitat d’utilitzar el seu curs per a la pràctica d’activitats turístiques o esportives.

“Incompliment” el 85% dels dies

Les crítiques i mobilitzacions d’Aigua és Vida contra el transvasament del Ter a Barcelona vénen de lluny, però l’entitat ha llançat aquests dies un nou crit d’alerta en fer públics els resultats del mesurament que ha fet diàriament del cabal del riu al seu pas pel pont de la Barca de Girona. Segons la plataforma, durant els últims tres mesos, el 85% dels dies s’han incomplert els valors que estableix el pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya de l’any 2006. Aquest pla, que no té caràcter de normativa legal, xifra un cabal mínim bàsic per al riu Ter al pont de la Barca de 4,60 metres cúbics per segon de mitjana (xifra que a la primavera és de 5,98 metres cúbics per segon, i a l’estiu de 3,68).

Com a protesta per l’espoli que, a parer d’Aigua és Vida, pateix el Ter, membres d’aquesta plataforma van organitzar dissabte passat una performance al pont de Pedra de Girona, on van abocar aigua al riu Onyar, aflluent del Ter i, posteriorment, ja en aquest riu, van fer un taller per ensenyar a mesurar el seu cabal i demostrar el seu baix nivell. El portaveu de la plataforma, Pau Masramon, va criticar, durant l’acció de protesta, la “falta de voluntat” de la Generalitat per evitar la dependència de Barcelona del Ter i va reclamar mesures perquè no es continuï “assecant” aquest riu.

Mocions d’ajuntaments

La mobilització, batejada com a Palanganada, és la cinquena que organitza la plataforma. Al llarg dels últims anys diversos ajuntaments, com ara Torroella de Montgrí, Mont-ras, Setcases, Riells i Viabrea o Corçà, han aprovat mocions de suport a la recuperació del cabal del Ter i a la millora de l’estat ecològic del riu en general. I institucions com la Diputació de Girona i la Cambra de Comerç de Girona s’han posicionat també oficialment en el mateix sentit.

La plataforma Aigua és Vida entén que el cabal desitjable per al Ter seria d’uns 6 o 7 metres cúbics per segon, però avisa que aquest objectiu no s’aconseguirà amb el nou pla de gestió de conques fluvials que la Generalitat vol aprovar a l’octubre, i contra el qual l’entitat ecologista ha presentat diverses al·legacions. “Després de tants anys de lluita, el que obtenim de la Generalitat és menys del que preveia la llei franquista”, assegura Masramon. L’activista es refereix a la llei del Ter, de 1959, que fixa un cabal mínim en casos excepcionals de només 3 metres cúbics per segon. Segons Masramon, la Generalitat “està rebaixant plantejaments”, i “perverteix el llenguatge perquè els cabals mínims acabin sent els objectius desitjables”.

La plataforma critica també el mesurament del cabal que es fa des del departament de Medi Ambient, ja que les dades es registren en un punt en què suma el cabal que es deriva a la séquia Monar i que acaba desembocant a l’Onyar.

El director de l’Agència Catalana de l’Aigua, Jordi Agustí, assegura, en resposta a les crítiques d’Aigua és Vida, que no s’ha produït incompliment legal en cap moment, ja que, segons assegura, l’única llei que hi ha és la de l’any 1959, i “mai s’ha baixat per sota dels 3 metres cúbics per segon”, com estableix aquesta normativa per al Ter al seu pas per la ciutat de Girona.

La primera llei de la Generalitat

Agustí afegeix que per primera vegada la Generalitat ha elaborat un pla que obligarà a complir per llei un cabal de manteniment. “El pla sectorial de cabals de manteniment de l’any 2006, que fixava uns cabals desitjables però no era d’obligat compliment, l’acompanyem ara d’una normativa que implicarà obligatorietat”, indica el director de l’ACA. Agustí admet que els cabals idonis que estipulava aquell pla eren molt ambiciosos perquè pretenien la plena recuperació dels rius. La Generalitat “no renuncia a assolir-los”, diu Agustí, però afegeix que de moment es començarà per obligar a complir el 60% del cabal que es fixava en aquell pla. “En funció de com responguin els rius, s’avançarà més ràpidament o menys en el ple compliment del pla de cabals de manteniment”, indica el director de l’ACA.

L’obligatorietat serà immediata per als rius més castigats o vulnerables, entre els quals hi ha el Ter. Per a la resta de rius i conques de Catalunya que no pateixen insuficiència de cabal, s’aplicarà a partir del juny del 2020. Segons l’ACA, amb aquesta obligatorietat es garanteix al Ter al seu pas per Girona un cabal superior al que preveia la llei del 1959, cosa que nega la plataforma Aigua és Vida. “En la majoria dels mesos de l’any, si només s’obliga a complir un 60% del cabal establert en el pla del 2006 no es garanteix ni el mínim de la llei franquista”, assegura Pau Masramon, que critica també que per als rius menys vulnerables l’obligatorietat s’ajorni fins a l’any 2020.

Reduir la solidaritat del Ter

Actualment, segons l’ACA, el Ter transvasa a la capital catalana i a la seva conurbació 166 hectòmetres cúbics a l’any, una xifra inferior a la de fa unes dècades, quan el volum d’aigua cedit era de 240 hectòmetres cúbics anuals. Jordi Agustí assegura que hi ha un compromís de la Generalitat per anar reduint la solidaritat del Ter cap a l’àrea de Barcelona. Per minimitzar la dependència que aquesta zona de gran concentració de població té de l’aigua del Ter caldria disposar de recursos hídrics alternatius, com ara noves plantes dessalinitzadores, segons reconeix l’ACA.

La plataforma Aigua és Vida, però, assegura que el Govern no demostra voluntat d’acabar de resoldre el polèmic transvasament del Ter. “Per a la Generalitat, la funció bàsica del Ter és abastir d’aigua l’àrea de Barcelona, sense tenir en compte els danys col·laterals que això suposa per a aquest riu”, lamenta Pau Masramon.

stats