08/04/2016

Per als sensesostre, abans que res un sostre

3 min
Un sensesostre refugiant-se durant la nit  en un caixer  de Girona.

GironaPrimer un sostre; després, la inserció social. D’aquesta premissa parteix la manera d’actuar en polítiques socials housing first, que Girona ha adoptat donant-hi forma de programa per recuperar persones que fa molts anys que malviuen al carrer, amb greus problemes d’addiccions o amb malalties diverses, sense cap suport familiar i sense perspectives de sortir de l’exclusió social.

Sis persones que estaven en aquesta situació tenen adjudicat ja un habitatge a la ciutat amb l’objectiu que la seguretat i l’estabilitat que els aporta el fet de tenir una llar i el suport d’un equip de professionals, els motivi a trobar el seu lloc a la societat i iniciar un procés d’empoderament que els generi autoconfiança i autoestima. “Són persones amb problemàtiques molt cronificades, que porten molts anys al carrer i que havien renunciat a tractaments de les addiccions o malalties i no s’adaptaven als recursos que els oferia l’Ajuntament, com ara un sostre al centre d’acollida La Sopa”, explica Amadeu Mora, coordinador de Centres Cívics de l’Ajuntament de Girona i del projecte Housing First a la ciutat.

Més possibilitats de recuperació

Aquest programa, que s’emmiralla en els que ja s’han posat en marxa amb èxit en altres ciutats, com ara Nova York, i que té el seu referent en el que s’aplica a Barcelona amb el suport de la Fundació Arrels i l’Hospital Sant Joan de Déu, suposa girar com un mitjó el mètode tradicional de recuperació dels sensesostre, en què l’entrega d’un habitatge és l’últim esglaó d’una escala i s’assoleix un cop s’han complert una sèrie d’objectius de socialització. “Canviant el mètode, és a dir, començant per oferir un sostre als sensesostre, augmenten les possibilitats d’èxit de recuperació de persones que es donaven per perdudes”, explica Mora. “Tot i que la majoria rebutgen l’ajut que els oferim perquè es neguen a ser institucionalitzats, al carrer tampoc hi estan bé perquè tenen por que els apallissin o els robin. Poder entrar al que ja consideren casa seva i tancar la porta els dóna seguretat, a més de la motivació necessària per fer-se responsables dels seus problemes i voler-los resoldre”, afegeix.

En col·laboració amb el departament de treball social de la Universitat de Girona (UdG), l’Ajuntament avaluarà els resultats de l’aplicació del projecte Housing First a la ciutat.

Al carrer o en infrahabitatges

Segons càlculs de l’Ajuntament, unes 180 persones dormen al carrer o es refugien en infrahabitatges (magatzems abandonats, barraques o edificis en obres inacabades per la crisi). Una part important acudeixen regularment al centre assistencial La Sopa, on troben sostre, un plat a taula, la possibilitat de dutxar-se i accés a programes de reinserció social. El centre, però, està actualment saturat, segons admet l’Ajuntament.

Amb l’objectiu d’oferir als sensesostre la possibilitat d’accedir als serveis de La Sopa, o de detectar els casos que podrien entrar al programa Housing First, un grup de voluntaris recorren cada setmana els carrers o els espais de la ciutat on es refugien aquestes persones. Un dels voluntaris és Marc Serena, tècnic social de la Creu Roja. Per als casos més cronificats, la seva feina és essencial, tot i que complexa. “Ens hem de guanyar la seva confiança i convence’ls de la necessitat que acceptin ajuda”, diu Serena. Des de fa un mesos, la Creu Roja ofereix suport i aliments a una vintena de persones que malviuen en unes naus abandonades situades a l’entrada de Girona. Serena explica que una part dels sensesostre són persones que amb la crisi han perdut la feina, els subsidis i el suport familiar.

stats