Un clarinet contra la repressió

Del balcó del tercer pis, rere les pancartes que reclamen la llibertat dels presos polítics i exiliats, arrenquen les primeres notes d’El cant dels ocells i a la plaça es fa el silenci. És el moment màgic de cada tarda, de totes i cadascuna de les tardes des fa ja 280 dies, a la plaça de Josep Pla de Girona: cada capvespre entre 19 h i 20 h el clarinetista anònim surt al balcó, s’asseu davant la partitura enquadernada amb tapes grogues i interpreta el cant que el mestre Pau Casals va tocar a la seu de les Nacions Unides.

Com per encantament, l’inici de la melodia apaga les veus cridaneres dels nens que juguen als gronxadors del mig de la plaça, interromp les converses a la terrassa de la cafeteria de la cantonada i atura els transeünts, que paren l’orella i aixequen el cap en direcció al balcó. Tot és silenci fins que s’acaba la peça. Llavors a la plaça, i en alguns dels balcons dels edificis que l’encerclen, esclata un aplaudiment, moment en què el músic entra discretament dins el seu pis. Toca sempre assegut i les pancartes amb prou feines permeten endevinar la seva silueta. “Qui és?”, “¿Tocarà cada dia, fins que els presos polítics surtin en llibertat i els exiliats puguin tornar?” “Ja són més de les 7 i encara no ha tocat: és fora avui? ¿Se n’ha cansat?” L’enigmàtic clarinetista ha alimentat la curiositat entre els veïns de la plaça i entre els que la freqüenten, com jo.

Avui intento desxifrar el misteri i em decideixo a picar a la seva porta. En Marc Blasco m’obre amb dos sobres a la mà. Contenen la seva tesi doctoral, que acaba de publicar i vol enviar-la als Jordis. Toca cada dia per a ells, però no només per a ells. “La meva acció s’emmarca en el moviment Música per la Llibertat, que no és tant una reivindicació independentista com una lluita per la llibertat dels presos i preses polítics, pel retorn dels exiliats i en suport a les persones represaliades, com la Tamara i Valtònyc”, explica en Marc. Té 28 anys i ha estudiat periodisme a la UOC. El clarinet el va aprendre a tocar al Conservatori de Girona. El toca cada tarda des de fa vuit mesos. Per què des del balcó? Per què sense ensenyar la cara? “No és que m’amagui, però el que vull és que la gent pari atenció en el cant que toco i no en qui el toca”, explica.

Vuit mesos després de prendre la decisió de tocar cada tarda (ho ha fet fins i tot estant de viatge, a Portugal, Andorra, Tunísia o el País Basc), en Marc ha creat la pàgina web www.cantperlallibertat.cat, que amb el suport de Girona Vota, Òmnium Gironès i ANC Girona, vol donar visibilitat al projecte Música per la Llibertat a Girona. Des dels primers empresonaments, en més de 60 municipis de Catalunya o de fora, algun músic desenfunda el seu instrument cada capvespre per tocar El cant dels ocells, com ho fa en Marc. Avui tornarà a sortir al balcó i tocarà enmig del silenci de la plaça de Josep Pla. Fins que tornin a casa els presos i els exiliats. Fins que s’aturi la repressió.