CULTURA

La veu discreta i fascinant De la germana de Salvador Dalí

Un film, la pròxima obertura de la casa natal i un estudi reivindiquen la figura d’Anna Maria

Rere l’immens Salvador Dalí, amb la seva genialitat i les seves excentricitats, s’ha mantingut a l’ombra, discreta i oblidada, la figura de la germana del pintor, Anna Maria. En un injust segon pla. Fins avui, perquè l’atzar ha fet coincidir diverses iniciatives (una pel·lícula, la propera obertura de la casa natal de Dalí i un estudi sobre l’entorn familiar del pintor) que contribuiran a donar a conèixer i situar al lloc que li pertoca la figura de qui va ser la musa i model del Dalí iniciàtic. Anna Maria Dalí va compartir amb ell els anys feliços d’infància i un posterior i llarg desencontre, i va escriure diversos llibres sobre el geni i sobre la seva experiència vital i artística a Cadaqués, amb una prosa que Jaume Miravitlles va situar a l’altura de la de Josep Pla o Montserrat Roig.

En la pel·lícula que aquesta setmana el cineasta Ventura Pons ha acabat de rodar a Figueres, Anna Maria Dalí deixa de ser un personatge secundari en la vida i l’obra del pintor per convertir-se en personatge protagonista, en Miss Dalí, tal com es titularà el film. Ventura Pons, que va conèixer Salvador Dalí però no Anna Maria, i que va dedicar quatre anys a documentar-se i escriure el guió de la pel·lícula, admet que va quedar fascinat per la figura d’Anna Maria, un personatge “amagat i amb sentiments”, i va decidir que a través d’ella, de la “pacient” Anna Maria, explicaria la història dels dos germans i del context en què van viure.

El rodatge, que Figueres ha acollit amb entusiasme, entronca amb el projecte museogràfic que dirigeix la historiadora de l’art Mariona Seguranyes per fer visitable la casa natal de Salvador Dalí, en què la família del geni, i molt especialment la de la seva germana, tindrà un paper cabdal. Seguranyes, estudiosa de l’arxiu d’Anna Maria, treballa alhora en un llibre sobre la família Dalí, que es publicarà l’any vinent i en què es reivindica el paper del pare, el notari Salvador Dalí, i el de la germana, “que va compartir la passió de l’activitat creativa amb el seu germà i en va ser model pacient i primera espectadora de la seva obra”.

“L’artista és ell, però ella és un personatge amb vida pròpia, molt culta i amb una gran formació, i que va tenir relació amb els grans intel·lectuals de l’època, com Josep Pla, Josep Maria de Sagarra, Manuel Brunet, Jaume Miravitlles, Montserrat Vayreda i tants altres. I a més, va ser una escriptora de prosa fantàstica”, diu Seguranyes.

La historiadora de l’art indica que caldrà esperar a veure la pel·lícula de Ventura Pons, però no té cap dubte que el film ajudarà a popularitzar la figura de la gran desconeguda Anna Maria Dalí, sense la qual “no sabríem gaire res de la infantesa i l’entorn familiar del pintor empordanès, ja que va ser ella qui es va encarregar de custodiar la memòria familiar d’aquests anys”. Segons Seguranyes, també és a través d’Anna Maria que podem conèixer un període que era molt desconegut de la la producció artística de Salvador Dalí: el canvi conceptual i estètic que va experimentar als anys vint.

Per a l’alcaldessa de Figueres, Marta Felip, la pel·lícula contribuirà a rescatar de l’oblit un personatge cabdal en la vida de Dalí, “una dona molt culta i amb una faceta intel·lectual indiscutible però que va quedar amagada rere la immensa ombra del pintor”. “Aquesta pel·lícula ens ha caigut del cel, ja que a Figueres ja estem reivindicant Anna Maria Dalí amb el projecte museogràfic de la casa natal del pintor”, afegeix l’alcaldessa.

L’arcàdia feliç

Quatre anys més jove que Salvador Dalí, Anna Maria va viure amb el seu germà el que Ventura Pons anomena l’arcàdia feliç, els anys d’infància i adolescència a Figueres, focus d’efervescència cultural, i a Cadaqués, lloc d’estiueig dels Dalí, on ella va conèixer Federico García Lorca, amb qui va establir una intensa amistat que es va allargar fins a la mort del poeta. Uns anys feliços que la Guerra Civil va tallar com un ganivet (el 1938 Anna Maria va ser empresonada i torturada), i que quedarien ofuscats també pel radical trencament entre els dos germans, que va durar més de 40 anys i que va ser irreconciliable després que Salvador Dalí publiqués Vida secreta i Anna Maria li repliqués amb el llibre Salvador Dalí vist per la seva germana, que es va reeditar l’any 2012 amb la inclusió d’un aprofundit estudi de Mariona Seguranyes, que va suposar un primer pas d’aquesta reivindicació que per fi s’està fent de la figura de la germana del pintor. Anteriorment, a Anna Maria Dalí li havia donat veu Antonina Rodrigo, ja que va partir de les referències que ella li va aportar per escriure diversos llibres sobre García Lorca, entre els quals García Lorca, el amigo de Cataluña (1984), o el llibre Anna Maria Dalí i Salvador. Escenes d’infància i joventut (2008).

Tragèdia contemporània

Ventura Pons aborda “com una tragèdia contemporània” el dolorós desencontre entre els dos germans, en què va tenir molt a veure la irrupció de “la sempre misteriosa Gala” en la vida del pintor. La història que es retrata, segons explica el cineasta, “és la de dos germans, dues personalitats genuïnes que, malgrat l’amor que mútuament es van tenir tota la vida, van deixar de tractar-se durant més de quaranta anys, marcats, com en un drama grec, pels seus caràcters, pels seus amors, pels seus esperits lliures, per les seves traïcions, per ser fills de qui eren, per haver viscut intensament els anys més convulsos i apassionants d’un segle curull de guerres, dictadures i de canvis socials, polítics i artístics”.

Cadaqués, on a la casa d’Es Llaner dels Dalí es conserven encara molts records dels germans, va acollir la primera part del rodatge de la pel·lícula de Ventura Pons l’abril passat. Es Llaner, Portlligat i el camí de ronda de Cadaqués formen part d’un paisatge clau en la vida de Salvador Dalí, però també en la d’Anna Maria, que va dedicar diversos llibres a aquest paisatge, com ara Tot l’any a Cadaqués, o Miratges de Cadaqués.

Ventura Pons ha comptat a la seva pel·lícula amb actors com Josep Maria Pou, Joan Carreras, Mercè Pons, Miranda Gas, Vicky Peña, Mario Gas, Marta Angelat, Carme Sansa i les britàniques Siân Philip i Claire Bloom. El cineasta preveu una première internacional del film al setembre i l’estrena a les pantalles catalanes a finals d’any.