PROCÉS SOBIRANISTA

El 600 de la independència passarà pel taller

Comprat l’any 2011 a Madrid -intencionadament a Madrid, perquè havia de portar matrícula de la capital espanyola “per representar així els ciutadans vinguts de fora que se senten catalans”-, el Seat 600 d’en Pep Pladeveya, vistosament pintat amb estelades, senyeres i la bandera europea, s’ha convertit en la icona per excel·lència de la mobilització ciutadana en favor de la independència de Catalunya.

Tant és així que, des del moment que es va saber que un cotxe havia envestit el 600 per darrere i l’havia deixat destrossat a l’autopista en el trajecte de tornada de la manifestació de Brussel·les, en Pep s’ha vist desbordat per una allau de mostres de solidaritat, transmeses a través de Facebook o Twitter: “El 600 serà sempre nostre”. “ Los catalanes hacemos cosas, por ejemplo entre todos volveremos a poner en circulación el 600 ”. “A casa nostra tenim un 600 que no funciona, si necessiteu alguna peça aviseu”. “Vaig tenir la sort i el gust de veure’l i tocar-lo allà mateix (a Brussel·les). Quan em vaig assabentar de l’accident no vaig poder contenir les llàgrimes”.

Aportacions per pagar el taller

Una llarga llista de missatges similars a aquests reconforten en Pep després de l’ensurt i li demostren que el 600 ja no li pertany només a ell. “El vaig comprar per a la causa independentista, per fer-lo circular i mostrar arreu el nostre desig d’independència, i sempre he volgut que la gent se’l sentís seu”, indica en Pep.

Davant els nombrosos missatges de ciutadans disposats a col·laborar per pagar la reparació del 600, la Plataforma Omplim Brussel·les ha impulsat un crowdfunding, que en Pep agraeix. “S’han invertit molts diners per restaurar -lo, equipar-lo i millorar-ne la seguretat. Com que l’han declarat sinistre, no sé què en donaran. La gent vol ajudar a posar-lo en marxa de seguida. El que sobri de les aportacions serà per a la caixa solidària”, diu .Parla amb dificultat, ja que porta 17 punts de sutura a la cara. El xoc, que es va produir a les 7 del matí a prop de la població francesa de Saint-Amand-Montrond (Centre-Vall del Loira), va fer que el 600 girés sobre si mateix “com si fos una centrifugadora”. “Vaig sortir disparat del cotxe, i en arrossegar-me per l’asfalt em vaig cremar el cos, a més de les ferides a la cara”, relata. La seva dona va patir ferides lleus i la filla va quedar en estat de xoc durant unes hores. En el primer moment algú va apuntar a una topada intencionada, però el propietari del 600 assegura que el causant de l’accident és un conductor francès que s’havia adormit al volant.

En Pep espera que l’asseguradora transporti el 600 de França a Celrà. Vol dur-lo al taller per tenir-lo a punt per a la propera manifestació. No se’n perd cap. Des del 2011, ha fet carretera amb el 600 per ser a totes les manifestacions de la Diada a Barcelona. També ha viatjat a Escòcia per donar suport als escocesos independentistes en el seu referèndum, i a la marxa pel dret a decidir del 2014 a Brussel·les, on va tornar per a la manifestació de dijous passat. Ha recorregut més de 20.000 quilòmetres i en Pep desitja haver-ne de fer pocs més: “Això significaria que hauríem assolit la independència. Llavors, vull que el 600 reposi en un museu com un símbol de l’independentisme”.