ART

La intimitat de la família Dalí, al descobert

Un llibre de Mariona Seguranyes explora el cercle proper del pintor

La complexa vida familiar dels Dalí apareix explicada amb un detall minuciós, rigorosament documentada amb cartes, imatges i documents diversos, molts d’ells inèdits, al llibre Els Dalí de Figueres. La família, l’Empordà i l’art (Viena), títol homònim de l’exposició que aquests dies es pot veure a la capital empordanesa i que inclou una part del material inèdit que conté el llibre. En gairebé 300 pàgines, el volum, que es presenta a Barcelona el 16 de maig i a Figueres aquest dissabte, és, juntament amb l’exposició, el resultat de gairebé set anys d’investigació de l’experta en Dalí Mariona Seguranyes, que ha treballat en el projecte museològic amb guió museogràfic de la casa natal del pintor, a Figueres, que encara no té data d’obertura al públic.

Seguranyes ha indagat en nombrosos arxius, alguns d’ells particulars i dels quals prefereix no revelar la propietat, i ha trobat gairebé totes les peces que faltaven per poder reconstruir el trencaclosques de les complexes i singulars relacions entre Salvador Dalí i la seva família.

El diari inèdit d’Anna Maria

D’entre les fonts inèdites consultades per Seguranyes hi ha el diari que la germana del pintor, Anna Maria Dalí, va escriure de joveneta, en castellà, i que estava guardat en un arxiu particular. A partir del manuscrit de la germana i dels altres documents consultats, Seguranyes ha fet una feina que ella descriu com “un anar estirant un fil d’Ariadna per veure com tot enllaça i tot ajuda a entendre l’obra daliniana”. Se sabien moltes coses de la família Dalí, però la investigació de Seguranyes les completa amb els punts de vista dels protagonistes, les documenta i n’aporta detalls o informacions complementàries desconegudes. La investigadora ens obre la porta de la intimitat dels Dalí, desgranant el paper que cadascun dels integrants de la família va jugar en la vida i en la projecció artística de Dalí, descobrint-nos si el pare del pintor, el notari Salvador Dalí, era realment un monstre sota la forma de Guillem Tell, com l’havia dibuixat el fill, o per què el pintor va esborrar de la seva autobiografia el poeta García Lorca, o quan i per què Anna Maria desapareix dels quadres de Dalí tot i haver-ne sigut model i musa durant tants anys.

Per a l’autora, conèixer al detall les relacions de Dalí amb la seva família és cabdal per poder fer una lectura més precisa de l’obra de l’artista empordanès, ja que hi plasmava sempre el que li passava o el que vivia.

La família s’aboca en l’artista

És sabut que Anna Maria, igual que el seu pare, es va abocar de ple en la carrera artística del pintor. Mariona Seguranyes, però, ha pogut documentar minuciosament i al detall la cabdal entrega tant del pare com de la germana en la projecció artística del pintor, especialment quan despuntava la seva genialitat. Tota la família funcionava com un engranatge al servei de l’artista i tots sentien els seus triomfs com a seus.

Les mancances que tenia Dalí organitzativament les suplia el notari i també Anna Maria. Ella assumia diversos rols, des de model de les seves pintures i còmplice de les seves amistats fins a secretària eficient que li picava a màquina les cartes o part activa en l’organització de les seves exposicions. “ Largas y lentas tardes en el taller con el tecleo de la máquina de escribir por acompañamiento. Joan Xirau, mi hermano y yo jugamos con una bomba de goma tirándola de uno a otro; después leemos lo escrito a máquina durante la tarde, cartas a José Duran, borradores de catálogo. Estamos preparando en Barcelona la primera exposición de mi hermano ”, escriu Anna Maria en el seu dietari, que Seguranyes treu a la llum en aquest llibre.

La investigadora explica que sense conèixer l’abast d’aquesta absoluta implicació i entrega del pare i de la germana en la projecció artística del pintor “no és possible copsar la magnitud de la tragèdia que va suposar per a la família l’entrada dels surrealistes a la vida del pintor”, i el consegüent trencament amb les arrels familiars.

El notari revolucionari

Un dels aspectes que més ha sorprès Mariona Seguranyes en la seva investigació és haver descobert la faceta del notari Salvador Dalí, pare del pintor, com a republicà federalista, lliurepensador i defensor dels drets dels obrers. També la seva fascinació per l’esperanto i la seva defensa de la llibertat de pensament religiós. Això li causaria problemes, entre ells l’acusació del delicte de maçoneria, segons documents localitzats per Mariona Seguranyes. El notari apareix al llibre de Seguranyes com una figura cabdal en els anys d’infantesa i adolescència dels germans Dalí. Els dona una educació “exquisida”, que en el cas del Salvador es complementa amb l’ensenyament artístic, primer a l’Escola Municipal de Dibuix i posteriorment a l’Escuela Especial de Pintura, Escultura y Grabado de Madrid, per indicació de Josep Pichot, Juan Núñez i Josep Puig Pujades, que van ser els primers compradors de l’obra de Dalí, juntament amb Joaquim Cusí o Pere Corominas, segons consta a l’àlbum del notari on portava el control dels quadres de l’“aprenent de pintor”.

Complicitat entre germans

Mariona Seguranyes parla d’una “connexió màgica” entre l’Anna Maria i el Salvador en els anys d’infantesa i adolescència, i la documenta amb molt de material, entre el qual destaca les cartes que s’escriuen els dos germans quan el pintor ingressa a l’Escuela Especial de Pintura, Escultura y Grabado de Madrid. Al llibre s’hi reprodueixen fragments d’aquestes cartes, algunes d’inèdites i que Seguranyes qualifica de “delicioses”, en les quals el pintor rememora amb enyorança els dies a Cadaqués, les anades en barca per les cales, la contemplació dels estels amb el pare guiant l’observació... “Estimada germana, la dels tirabuixons, la de les lliçons de piano mai apreses, només haig d’aclucar els ulls per veure el problema fet a cuita-corrents i la professora entrant per la saleta de passar revista del temps i de la temperatura amb la tieta. [...] Oh, però encara hi veig més coses i sobretot una de molt trista: dins un armari de cap per avall i amb un vestit estrambòtic l’osito està immòbil, pansit i melancòlic al costat d’una capsa de sabates”. Seguranyes explica que es tracta del peluix que García Lorca va batejar com a Osito Marquina, en homenatge al dramaturg Eduardo Marquina.

El trencament

L’absoluta complicitat que hi havia entre germans s’esmicola quan l’artista s’apropa al surrealisme i comença la seva relació amb Gala, que acaba provocant la ruptura definitiva entre Dalí i la seva família. Tot comença amb una inscripció que Dalí fa a l’obra Sacré coeur : “ Parfois je crache par plaisir sur le portrait de ma mère ”, que la família considera ofensiva. Seguranyes dedica bona part del llibre al primer trencament familiar, i al segon i definitiu, i aporta nombroses cartes entre els membres de la família Dalí i entre ells i personatges diversos com Luis Buñuel, per entendre l’abast de la crisi familiar des de nombrosos punts de vista. Del notari reprodueix dures declaracions sobre el seu fill, com ara: “ Mal espiritual, no le puedo causar ninguno porque es un hombre que está completamente envilecido, pero puedo causarle mal físico porque todavía tiene carne y huesos ”. El pare castiga Dalí prohibint-li posar els peus a la casa de Cadaqués perquè sap que és el que li fa més mal. Anna Maria Dalí, en un text mecanografiat, manifesta que no entén com podia “haver envaït la seva sang aquest odi fulminant contra tots els que portaven la seva sang” i n’acaba culpant “el verí del surrealisme”, que el feia actuar “de la manera més baixa, més injusta i menys d’acord amb els seus sentiments”. Als amics surrealistes del pintor Anna Maria els defineix com “un grup de desgraciats”.

La il·lusió de la reconciliació

Mariona Seguranyes explica que de la lectura de les cartes inèdites es desprèn que Anna Maria va tenir durant molts anys la il·lusió que podria recuperar el seu germà, i que ell acabaria allunyant-se de Gala. Finalment va decidir publicar, contra la voluntat del pintor, les seves memòries, Salvador Dalí vist per la seva germana, per contrarestar el llibre del seu germà, La vida secreta de Salvador Dalí, en què ometia etapes de la seva vida considerades crucials i fonamentals per al seu aprenentatge, segons el punt de vista d’Anna Maria.

Vida sentimental d’Anna Maria

Anna Maria Dalí va tenir vida amorosa, tot i que fins ara poca cosa n’havia transcendit. Un dels seus grans amors, no correspost, va ser Jaume Miravitlles. En una carta, trobada en un arxiu particular, Miravitllles li escriu a Anna Maria: “Adéu, Anna Maria. Per tenir meus els teus llavis donaria una vida de llibertat”. La resposta de la germana de Dalí, però, és la indiferència. Es tracta d’una carta que Miravitlles li escriu des de la presó Model, l’any 1924, on el van tancar després d’haver estat detingut. El mateix any va ser detingut el pintor. Segons una inscripció manuscrita d’Anna Maria Dalí a un exemplar de La vida secreta de Salvador Dalí, el motiu de l’empresonament del pintor va ser la querella que el seu pare va interposar contra “la policia de Figueres” i que finalment no va tenir més remei que retirar perquè l’alliberessin. Al llibre hi apareix l’amor platònic que Anna Maria sentia per Fèlix de Pomés, actor de cinema, que també tenia afició per pintar i formava part del cercle d’amistats del notari Dalí. I també es documenta la relació sentimental que la germana del pintor va mantenir amb Joaquim Vila.

García Lorca i Anna Maria

Per a Mariona Seguranyes, si hi ha un moment màgic en la vida d’Anna Maria va ser conèixer el poeta Federico García Lorca. És la Setmana Santa del 1925 al Llaner. Són dues ànimes sensibles que s’agermanen com dos nens petits fent trapelleries. Al diari manuscrit trobat en un arxiu particular, Anna Maria hi relata la complicitat que neix entre ells durant un àpat familiar. Per primer cop surten els detalls de l’impactant inici de l’amistat entre Anna Maria i el poeta granadí: “ En la comida, Lorca habla mucho. [...] Noto que tiene una expresión inteligentísima. [...] Estoy frente a él, se da perfectamente cuenta que en toda la comida estoy aguantándome la risa... y yo ya no puedo más. Lorca está hablando con papá y de pronto se echa a reír. Perdone, Don Salvador, le dice sonriendo aún, pero su hija es graciosísima [...] y mirándonos a los ojos empiezo a sentir por Federico mi mejor amistad ”. Durant aquella estada compartiran trobades amb Lídia Noguer, que a la seva barraca els llegeix el llibre de Xènius La filosofia de l’home que treballa i juga, amb personatges que Anna Maria bateja com “ las bestias ”: Josep Maria de Sagarra, Alexandre Plana, Lluís Llimona o Joaquim Borralleres.

Malgrat que després apareixerien discrepàncies entre Dalí i Lorca per la seva manera de concebre el fet artístic i d’entendre la vida, Anna Maria va considerar sempre Lorca com una ànima bessona. Seguranyes assegura que l’atracció cap a García Lorca no era sexual, ja que Anna Maria continua enamorada platònicament de Fèlix Pomés en aquella època.

Seducció de Lorca a Dalí

Lorca, en canvi, com va admetre a Alain Bosquet i Louis Pauwels, sí que s’havia sentit atret per Dalí i havia intentat mantenir-hi relacions sexuals, a la Residencia de Estudiantes (“Quan García Lorca em volia posseir, jo sempre m’hi negava horroritzat”, havia dit el pintor). Sembla que l’estiu del 1927, a Cadaqués, hi va haver un segon intent d’apropament sexual per part del poeta al pintor. Al diari d’Anna Maria, la germana de l’artista descriu una curiosa confessió de García Lorca: “ Acabo de ver que tu hermano es un santo ”. Quan ella li pregunta per què, ell li respon: “ Esto no puedo decírtelo de ninguna manera. Se ha puesto terco ”. Seguranyes enllaça aquesta confessió amb la carta de “remordiment” que Lorca escriu a Dalí tot just marxar de Cadaqués: “ Me he portado como un burro indecente contigo, que eres lo mejor que hay para mí ”.