17/12/2012

Atac a l'autonomia

3 min

Un dels principis bàsics que ha de regir qualsevol sistema de finançament subcentral, ja sigui autonòmic o local, ha de ser el d'autonomia. Aquest principi es refereix a la capacitat per decidir com finançar el cost que suposa l'exercici de les competències assumides per aquestes administracions. Doncs bé, el govern central del PP està duent a terme una ofensiva altament agressiva contra l'autonomia financera de la Generalitat, una ofensiva que pot arribar a asfixiar la seva possibilitat de governar.

D'una banda, la Generalitat té assumit el gruix de les polítiques de l'estat del benestar, i aquestes polítiques suposen una despesa molt rellevant. De l'altra, el govern central no només no aporta a Catalunya els recursos que li corresponen segons l'actual model de finançament i segons l'Estatut -com els recursos que estableix la disposició addicional tercera i el fons de competitivitat-, sinó que, a més, li està impedint que apliqui mesures que li permetrien obtenir nous ingressos.

Els impostos de què disposen les comunitats autònomes per finançar-se són de dos tipus: els cedits i els propis. Els primers són impostos de titularitat estatal que l'Estat ha cedit, en part o totalment, a les comunitats autònomes. La cessió és refereix a la capacitat de legislar determinats elements dels impostos (tarifa, deduccions, exempcions, etc.), a la capacitat de gestionar-los i a la capacitat de quedar-se una part o la totalitat de la recaptació. Dins dels impostos cedits totalment hi ha l'impost sobre el patrimoni, successions i donacions o l'impost sobre transmissions patrimonials, entre d'altres. En aquests impostos les comunitats tenen competències legislatives, de gestió i recaptació. En canvi, en els impostos cedits parcialment, la capacitat de decisió que tenen les comunitats en els tres àmbits esmentats és molt més limitada o inexistent. Aquest és el cas, per exemple, de l'IVA i dels impostos especials, en què les comunitats només tenen dret a una part de la seva recaptació, però no poden ni legislar ni gestionar-los.

Els impostos propis són els que poden fixar lliurement les comunitats autònomes, amb la limitació que no poden gravar cap fet imposable que gravi un impost estatal. Aquesta és una limitació molt important, perquè tots els fets imposables importants estan gravats per impostos estatals. Aquí les comunitats autònomes han hagut de fer ús de la imaginació i buscar nous fets imposables. A la pràctica, aquests impostos tenen un impacte recaptatori petit, però permeten a les comunitats exercir la seva autonomia fiscal. Fa pocs dies, davant la possibilitat plantejada per ERC d'introduir un impost sobre els dipòsits bancaris, un impost que tenen Andalusia, Extremadura i les Canàries, el govern central va reaccionar creant a corre-cuita un impost amb aquest fet imposable a tipus 0%. L'objectiu és clar: impossibilitar que el govern de la Generalitat introduís un impost com el tenien altres comunitats per poder aconseguir més recursos per finançar la seva despesa autonòmica.

Aquest divendres, el consell de ministres ha acordat interposar un recurs d'inconstitucionalitat contra l'euro per recepta i les taxes judicials. Aquests nous ingressos van ser introduïts pel govern de la Generalitat en exercici del seu autogovern i de la seva responsabilitat política per poder obtenir uns recursos addicionals -donada la insuficiència del sistema de finançament- i complir, així, amb els objectius de dèficit que va fixar el govern central. Objectius de dèficit que són totalment criticables. Doncs bé, la supressió cautelar d'aquest ingressos, que és el que ha sol·licitat el govern central, és un atac en tota regla al principi d'autonomia i autogovern. El govern del PP no ha entès que qui ha de valorar l'actuació del govern de la Generalitat tant pel que fa a les polítiques de despesa com d'ingrés són els ciutadans de Catalunya mitjançant el vot.

Amb aquestes actuacions per la banda del finançament, juntament amb l'atac sense precedents al model d'immersió lingüística de les escoles catalanes, es constata que el govern central està duent a terme un pla totalment pensat i articulat de recentralització, i a la vegada de desestabilització del govern de la Generalitat. Veient el que s'ha exposat, tot fa pensar que després d'un acord CiU-ERC aquesta ofensiva s'intensificarà. Per tant, per plantar cara a aquest segrest de l'autogovern, és més necessari que mai tenir un govern amb un ampli suport social i polític.

stats