L'atur juvenil, una generació en perill

Les darreres dades d'atur a Espanya, amb una taxa del 23%, mostren un panorama econòmic i social molt preocupant que, a més, segons totes les previsions s'agreujarà considerablement al llarg del 2012. Però la taxa d'atur és encara més greu i preocupant en el cas dels joves, ja que arriba al 48%. Aquesta desocupació no és només una pèrdua econòmica. Tindrà un impacte molt més enllà i pot marcar tota una generació.

Com es pot combatre aquesta situació tan alarmant? En primer lloc cal analitzar-ne bé les causes per atacar el problema d'arrel i després emprendre accions correctores, encara que tinguin costos importants. A l'hora d'analitzar aquesta elevada taxa d'atur juvenil cal tenir com a referent el fet que Espanya ocupa el primer lloc del rànquing europeu en aquest indicador. La principal causa és, sens dubte, el nivell de formació. El 31% dels joves entre 18 i 24 anys van deixar les aules sense haver obtingut el títol de graduat de l'ESO. Aquesta taxa de fracàs escolar duplica la mitjana europea i situa Espanya entre els països amb pitjors resultats. Per tant, és evident que existeix una correlació positiva entre aquestes dues variables i és aquí on s'han de centrar tots els esforços. La situació és tan greu que cal un veritable pacte d'estat per reformar a fons el sistema educatiu i, en especial, l'educació secundària. Les conseqüències del fracàs escolar, en l'actual context competitiu i canviant, són molt greus, ja que les persones que no aconsegueixen graduar-se en l'ESO troben serioses dificultats per a la seva inserció laboral, ocupen llocs molt poc qualificats, poc estables i amb baixos nivells retributius i, si perden el lloc de treball, triguen molt temps a trobar-ne un de nou. De fet, aquests joves tenen un elevat risc d'exclusió econòmica i social, la qual cosa pot posar en risc la pròpia reactivació econòmica i pot trencar la cohesió social que s'havia aconseguit en les darreres dècades. Fins ara, l'educació havia aconseguit convertir-se en un ascensor social; ara, per a alguns, pot esdevenir un pou social.

A l'altre cantó de la balança hi ha els joves universitaris. Segons la darrera enquesta d'inserció laboral que elabora periòdicament l'AQU (Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya), el 2011 l'atur afectava només el 8% dels titulats universitaris catalans que van aconseguir el títol el 2007. Per àrees disciplinàries varia del 13% a humanitats al 5% a ciències de la salut. Aquest informe, que ofereix informació per a totes les titulacions i per a totes les universitats, posa de manifest que els titulats universitaris ocupen llocs de treball més qualificats, amb més responsabilitat, obtenen sous més elevats i tenen més estabilitat laboral. Pot ser que hi hagi un problema de sobrequalificació, és a dir, que estiguin ocupant llocs que no requereixen la titulació cursada i estiguin desenvolupant tasques que no els són pròpies. Però en el context actual és preferible aquesta ocupació a estar a l'atur. D'altra banda, l'informe mostra que el factor de la feina més valorat per la gran majoria és el contingut. A més, el fet d'entrar al mercat de treball possibilita la mobilitat cap a altres ocupacions. Òbviament, la qualitat de la inserció laboral depèn de la titulació cursada, però tot i així és evident que els universitaris estan posicionats en el mercat a una gran distància de la resta de joves i, de manera especial, dels que han patit el fracàs escolar.

Per tant, cal actuar de manera molt decidida per reduir el fenomen del fracàs escolar i millorar la formació. Es tracta d'un tema àmpliament estudiat i els experts coincideixen que els factors a considerar són múltiples. D'una banda depèn del mateix individu (afecta més els homes que les dones, els que han repetit algun curs i els que no han cursat educació infantil). També depèn de l'àmbit familiar (de la categoria socioprofessional i, sobretot, de l'origen immigrant dels pares, així com dels recursos educatius de la llar). El mateix centre també hi influeix, però el factor que té més influència són les característiques de les famílies dels alumnes del centre. També afecta el professorat, amb la seva implicació i els equips directius. Finalment, l'administració pública hi té una gran responsabilitat, amb els recursos que hi aporta i el disseny de les seves polítiques, ja sigui d'itineraris, de plans d'estudi, d'assignació de centres, etc.

En aquest sentit, s'esperava que la principal preocupació del ministre d'Educació fos una reforma educativa en profunditat, especialment de l'educació secundària obligatòria, més que no pas la reformulació de l'assignatura d'educació per a la ciutadania, el tema lingüístic i l'augment del batxillerat a tres anys. Això no són problemes, no causa fractura social, no impedeix el creixement econòmic, no augmenta la formació dels nostres estudiants i no condiciona el futur d'una generació.

Ara bé, la lluita contra el fracàs escolar necessita l'esforç i el compromís de tots i cadascun dels agents que intervenen en el procés educatiu, des dels alumnes fins a les famílies passant pel professorat, els equips directius i els governants. Només si aquest és l'objectiu de tots es podrà reconduir aquesta fatal situació. Si no, correm el risc de perdre l'última oportunitat.