12/11/2011

L'emprenedoria, un bri d'esperança

3 min
L'emprenedoria, un bri d'esperança

Estem assistint a una situació econòmica altament complicada. Hem arribat als cinc milions d'aturats, hi ha un problema d'estancament econòmic i alguns pronostiquen que hi pot haver una recessió. Els països del nostre entorn com Itàlia i Grècia estan pressionant la prima de risc del nostre deute i això provoca un augment dels interessos. A més, els indicadors de dèficit públic del primer semestre indiquen que serà molt difícil, si no impossible, assolir els objectius compromesos amb la Unió Europea per a la totalitat de l'any. Tot plegat un escenari molt desolador.

Però malgrat totes aquestes adversitats es pot actuar per redreçar la situació. Pel que fa al nou govern, haurà d'emprendre mesures ràpidament i no només d'austeritat de la despesa sinó de priorització. Hi ha evidències que seguir amb unes retallades molt severes pot minvar el creixement econòmic i accelerar la depressió, amb la qual cosa es pot entrar en una espiral econòmica molt perillosa. Les mesures d'austeritat s'han de realitzar de manera precisa i selectiva perquè ja s'han aplicat reduccions molt fortes i les que s'afegiran per al 2012 haurien de respectar dos límits: que no penalitzin el creixement i que no malmetin la cohesió social. Això implica fer una anàlisi concreta de quines partides pressupostàries reduir i no fer un ajust lineal, que és el més fàcil i el que s'ha estat fent fins ara, fruit en part de la urgència amb què s'havien de prendre les decisions.

Aquesta precisió en la reducció addicional de la despesa pública s'haurà de dur a terme en totes les administracions. L'avaluació en termes de rendibilitat econòmica i social hauria de ser el criteri que prevalgués en la selecció de les diferents actuacions públiques, prioritzant o fins i tot potenciant les que siguin més rendibles.

Així, per exemple, davant el preocupant nivell d'atur és urgent i necessari impulsar i fomentar l'emprenedoria i la creació d'empreses. Actuar en aquesta direcció és altament eficient, ja que la despesa pública que suposa és reduïda i els beneficis econòmics i socials de generar ocupació són realment molt elevats. En aquest àmbit, es dóna la paradoxa que els municipis hi juguen un paper molt rellevant, malgrat que la promoció econòmica no sigui una competència obligatòria sinó totalment potestativa. Però els ciutadans s'adrecen a l'administració més propera per sol·licitar orientació i acompanyament. L'augment d'aquesta pressió ciutadana els darrers anys, juntament amb el fet que són els ajuntaments els que coneixen més bé la realitat del territori, fa que la majoria de municipis, a partir d'una determinada grandària de població, tinguin una àrea específica de promoció econòmica.

Aquestes oficines estan dirigides a orientar i formar totes aquelles persones que vulguin dur a terme un projecte empresarial. També actuen de manera important en la inserció laboral dels aturats. Alguns ajuntaments, fins i tot, van més enllà fomentant la innovació, creant planters d'empresa, ajudant a la internacionalització de les empreses, etc. Doncs bé, el resultat d'aquestes àrees de promoció econòmica són excel·lents. A títol d'exemple, a Barcelona hi ha un municipi que l'any 2010, amb una dotació de personal de tres treballadors, va aconseguir que es creessin 81 empreses, que van generar 120 llocs de treball. Els números parlen per ells mateixos.

També des de les universitats s'està impulsant, amb pocs recursos però amb determinació, l'emprenedoria. Actuacions tan senzilles com donar la possibilitat que els treballs de fi de grau i fi de màster, que en els actuals ensenyaments són obligatoris, puguin ser un pla d'empresa pot generar possibles embrions empresarials. I si a més, es fomenta la creació d'equips d'alumnes de diferent disciplines, l'èxit pot ser encara molt més alt. També des de les universitats s'està potenciant la relació universitat-empresa-societat. Al país hi ha molt bons investigadors, centres de recerca de primer nivell, excel·lents facultats i escoles de negocis, però fa falta que aquest coneixement arribi a les empreses i a la societat. En aquest sentit, tot l'impuls que des de les universitats s'està fent per apropar aquestes dues realitats és molt benvingut.

Cal doncs que es fomenti l'esperit emprenedor i que les administracions més properes als ciutadans tinguin un paper decisiu com a orientadors i facilitadors del projecte. També cal, òbviament, que tant des de les comunitats autònomes com des de l'Estat es doni suport fermament a aquestes iniciatives i s'ajudin els municipis i les universitats perquè potenciïn aquestes àrees. Ara bé, l'actuació de les diferents administracions en aquest àmbit ha d'estar plenament coordinada per evitar qualsevol duplicitat. A més, cal tenir en compte que si bé aquestes actuacions són molt desitjables no tots els municipis poden disposar d'una oficina de promoció econòmica, però sí que poden gaudir del servei si s'ofereix de manera supramunicipal o mancomunada.

En definitiva, amb més de cinc milions d'aturats aquesta és una línia prioritària d'actuació de qualsevol nivell de govern que s'ha de potenciar, ja que els beneficis econòmics i socials de generar ocupació superen, amb escreix, el cost de la despesa pública associada al foment de la creació d'empreses.

stats