27/02/2011

Retallades imprescindibles

3 min

La forta crisi econòmica que patim comporta la necessitat d'aplicar importants reformes en tots els àmbits, incloent-hi el pressupostari. Reformes que se sabia que calia fer, però que en èpoques de molt creixement no eren prioritàries. Ara són imprescindibles i han de tenir com a principal objectiu millorar l'eficiència per afavorir el creixement econòmic. Però hi ha una condició bàsica que s'ha de complir perquè tinguin èxit: que siguin acceptades per la majoria de la societat. Això significa que els ciutadans les considerin justes. Reformar, en aquests moments, té costos socials elevats: acomiadaments, salaris més baixos, menys despesa pública, etc. I perquè aquests esforços siguin acceptats és imprescindible que s'expliquin bé i que es considerin equitatius.

En el cas de la despesa de la Generalitat és evident que cal reduir-la, bàsicament per tres motius. D'una banda, perquè els ingressos han disminuït (venim d'anys on creixien a un ritme mitjà anual del 10% i el 2010 han caigut un 12%) i, en segon lloc, perquè les partides d'interessos i amortitzacions estan creixent amb força (el 2010 un 15% i un 32%, respectivament). Això vol dir que la Generalitat té menys ingressos i amb els que té ha de fer front a unes partides de despesa que augmenten de manera continuada i que són per finançar l'endeutament.

Per tant, queden menys recursos per a la resta de partides que afecten directament el benestar dels ciutadans com l'educació, la sanitat, la cultura, les infrastructures, etc. A més, hi ha un tercer factor molt important: és imprescindible reduir el dèficit públic perquè si no es generarà l'efecte bola de neu, quan més dèficit es tradueix en més endeutament i pitjors ràtios de solvència financera. Aquest fet provoca que s'hagin de pagar interessos més elevats per poder obtenir finançament extern (crèdits o deute), cosa que suposa més recursos destinats al finançament de l'endeutament i menys per a la resta de polítiques. Per tant, la conjugació d'aquestes tres factors -menys ingressos, una despesa financera cada vegada més elevada i la necessitat de reduir l'actual volum de dèficit- només es pot fer amb una política pressupostària molt restrictiva. És a dir, augmentant impostos i reduint despesa.

La possibilitat d'augmentar els impostos per part de la Generalitat és factible, però no sembla possible atès que hi ha un compromís polític de no fer-ho. La segona part és on hi ha més marge de maniobra. Però cal ser curós i imaginatiu per aconseguir una retallada socialment acceptable i, a la vegada, que no penalitzi el creixement. En aquest sentit, ara podria ser un bon moment per començar a repensar l'actuació, dimensió i organització de l'administració pública catalana.

En primer lloc, ens podríem preguntar si cal que la Generalitat faci tot el que està fent en una situació de crisi com l'actual o si hi ha actuacions que són prescindibles. Això implica una tasca de prioritzar i analitzar actuació a actuació, política a política dins de cada conselleria. En segon lloc, ¿és bona l'actual estructura organitzativa de la Generalitat amb gairebé 250 entitats entre consorcis, fundacions, societats mercantils, entitats de dret públic, entitats autònomes comercials, financeres i administratives i les entitats vinculades a la salut? No hi hauria la possibilitat de racionalitzar aquesta estructura? L'any 2005 n'hi havia 93.

En tercer lloc, ¿té sentit l'actual sistema de contractació funcionarial i la seva forma retributiva, en què prima molt més l'antiguitat que la productivitat? Aquest últim fet atempta tant contra l'eficiència, perquè no incentiva l'esforç ni la productivitat, com contra l'equitat, perquè no és just que dos funcionaris tinguin el mateix sou tenint un rendiment laboral molt diferent. I en una època en què cal millorar l'eficiència el factor treball és clau.

En definitiva, podem dir que la inevitable política restrictiva de despesa autonòmica ha de passar per tres moments. L'immediat, que ve condicionat per l'aprovació del pressupost per a l'exercici 2011 (ara estem en pròrroga pressupostària) i en què inevitablement les partides que més es reduiran seran les més factibles (que potser no són les més idònies). En aquest sentit, cal tenir en compte que just fa dos mesos que es va configurar el nou govern i sembla que no hi ha moltes més possibilitats que adoptar un pla de xoc global. El segon nivell temporal és el del pressupost del 2012. Amb una perspectiva temporal més àmplia, s'ha de poder elaborar una retallada més acurada i específica de les partides de despesa, salvaguardant la despesa que més repercussió té sobre els ciutadans i la que incentiva el creixement econòmic. I per acabar, en un horitzó a més llarg termini s'hauran d'emprendre reformes més profundes en la línia de sacsejar, repensar i modernitzar l'administració pública en tots els nivells i en tots els àmbits.

Ara bé, totes aquestes actuacions han de tenir un ampli consens social i això suposa la necessitat d'explicar-les bé.

stats