En els darrers dies hem assistit a una sèrie de declaracions i contradeclaracions de l’empresariat en relació a una possible Catalunya independent. Com s’ha pogut comprovar, hi ha opinions de tot tipus, des de les més catastrofistes fins a les més optimistes. Tot això és normal, perquè, com és d’esperar, aquells empresaris que tenen una majoria del seu negoci focalitzat a la resta de l’estat espanyol ho veuen amb més preocupació. Pensen que el procés d’independència pot afectar de manera negativa les seves vendes i, per tant, el seu compte de resultats. En aquest sentit, no és estrany que demanin diàleg i entesa entre els dos governs i tinguin més reticències cap al procés de creació d’un estat propi. Per contra, els propietaris d’empreses altament exportadores o d’empreses el negoci de les quals té un abast local no hi veuen tanta problemàtica. Al contrari, perceben que una Catalunya independent pot ser una oportunitat, perquè permetria dissenyar polítiques més adequades a les seves necessitats i, per tant, adopten una actitud més positiva. Crec que aquests posicionaments són raonables i esperables.
Tots aquests són elements que s’han d’incorporar en el debat per tal que els ciutadans puguem decidir amb el màxim d’informació possible. També és cert que en el moment de la transició la incertesa és un element a tenir en compte, i que pot influir de manera negativa en les empreses. Ara bé, no només a les instal·lades a Catalunya, també a les de la resta de l’Estat. Aquesta incertesa es veu agreujada perquè aquí el govern central no planteja cap pla, ni cap estratègia a seguir, sinó simplement la prohibició i el no més rotund. En canvi, al Regne Unit hi ha una ruta a seguir durant els propers 18 mesos en el cas que en el referèndum guanyés l’opció de la independència d’Escòcia. Són tan pragmàtics, els britànics!
Però més enllà de les opinions, és necessari i imprescindible analitzar les dades que actualment ens ofereix l’economia catalana, perquè ja som al 2014 i el que passi aquest any ens pot donar una certa perspectiva de com poden anar les coses en un futur proper. En aquest sentit, la Cambra de Comerç de Barcelona acaba de fer públic un informe en què conclou que la confiança empresarial a Catalunya creix novament en el primer trimestre del 2014, i que la recuperació econòmica a Catalunya es consolida. Els principals indicadors de conjuntura (ocupació, comerç, exportacions, turisme, consum, inversió, captació d’inversió estrangera, etc.) evidencien que les dades per a Catalunya són millors que per a Espanya. De fet, fins i tot ho va admetre el ministre Montoro, quan va dir que “ Cataluña nos va a sacar de la crisis ”. Per tant, el febrer del 2014, la situació econòmica de Catalunya és més forta que la de la resta d’Espanya, i això és un factor important si es generen escenaris d’incerteses.
Ara bé, d’incerteses ja n’hi ha ara. Un clar exemple és la inseguretat jurídica que existeix a Espanya en l’àmbit de la fiscalitat o de la regulació. Sense anar més lluny, el president d’Iberdrola acaba d’anunciar des de Londres que reduirà la inversió a Espanya pels canvis reguladors que han creat gran incertesa i han perjudicat els seus negocis a Espanya. En canvi, quan se li va preguntar pel possible nou estat escocès, va dir que donarien el millor servei possible a tots els escocesos. “ Business is business! ” La independència, en si mateixa, no és un factor de risc. El que és un factor de risc és la inseguretat i incertesa que crea el govern central amb la seva passivitat davant del procés.
Finalment, vull fent esment de l’opinió de 1.261 economistes que van participar en una enquesta sobre el futur de Catalunya i les conseqüències que es podrien derivar del fet que esdevingués un país independent. El resultat de l’enquesta va ser que un 53,7% aposten per l’estat propi com la millor de les opcions. L’explotació d’aquesta enquesta, juntament amb una sèrie d’estudis realitzats per diversos autors, es recull en el llibre Economia de Catalunya: preguntes i respostes sobre l’impacte econòmic de la independència, publicat pel Col·legi d’Economistes de Catalunya. La conclusió final a la qual s’arriba en aquesta publicació és que, tot i que hi ha interrogants en alguns punts -com l’encaix amb la UE o la moneda-, una Catalunya independent seria viable econòmicament, tindria avantatges amb el nou estatus i milloraria el seu nivell de benestar. Ara bé, pel bé de totes les parts implicades són imprescindibles la negociació i el pacte, fins i tot per arribar a la independència.
