Setembre és el mes de les collites per excel·lència, i per tant resulta adequat aprofitar-ho per parlar del sector agrari català. Es tracta, en general, d’un sector poc conegut i se’n sol tenir una imatge força estereotipada i bastant allunyada de la realitat.
De vegades es considera que el sector agrari és un sector envellit i poc modernitzat, que compta amb un baix nivell de professionalització, que està altament subvencionat i que la seva importància econòmica és baixa.
I, tanmateix, res més lluny de la realitat. En els últims anys, el sector agrari s’ha reformat i transformat a fons, i s’ha convertit en un pilar del país, no només des d’un punt de vista econòmic, sinó també adquirint la condició de dinamitzador del món rural. La veritat és que ha afavorit l’assentament de la població al llarg de tot el territori i garanteix la seguretat alimentària i la dieta saludable. El sector agrari és un impulsor de la recerca i la innovació en àmbits com la química o la biotecnologia i, a més, preserva el medi ambient rural.
Ara bé, això no vol dir que no hi hagi encara grans mancances, febleses i importants millores a fer. Però cal tenir present que, juntament amb la indústria agroalimentària, s’ha consolidat com un sector estratègic, divers, modern, innovador, competitiu i exportador que aposta per fer productes de qualitat i respectuosos amb el medi ambient.
El sector agrari català és avui un sector força mecanitzat, en què s’utilitzen les tecnologies avançades (biosensors, material vegetal avançat, agricultura de precisió, etc.) i en què s’han fet esforços per ampliar la dimensió de les explotacions. Aquestes millores han generat guanys en la productivitat i la competitivitat, cosa que ha comportat un increment de les exportacions. No obstant, és necessari continuar avançant en aquesta línia, potenciant mesures (fiscals, financeres, etc.) que incentivin més la capitalització del sector i que afavoreixin l’augment de la dimensió de les explotacions per incrementar i consolidar la capacitat exportadora.
Els pagesos catalans han entès també que no n’hi ha prou produint aliments bàsics, sinó que cal transformar-los i comercialitzar-los directament a fi de poder generar més valor afegit. En aquest àmbit hi juguen un paper molt important les cooperatives. Les cooperatives són una via per guanyar dimensió i assumir els nous reptes de les explotacions agràries sense perdre la força d’un teixit productiu molt diversificat. Ara bé, per gaudir d’economies d’escala en recerca i desenvolupament, aprovisionaments, producció, administració, comercialització i internacionalització, cal continuar fomentant el cooperativisme i accelerar els processos d’integració de cooperatives.
Com he apuntat, també es considera que el sector agrari és un sector altament subvencionat. No a Catalunya. Al territori català no hi ha un monocultiu predominant com pot passar en altres territoris, sinó que el clima i la geografia fan que hi hagi una gran diversitat de productes agraris (fruita fresca, hortalisses, cereals, plantes i flors, farratges, oli d’oliva, vi, fruita seca, entre d’altres), la majoria dels quals no entren a formar part del llistat de conreus subvencionats per la Unió Europea. De fet, el 80% de la producció agrària catalana no està subvencionada, a diferència d’altres països. Així, la renda d’un pagès català prové només en un 12% dels ajuts directes, mentre que en el cas d’un pagès espanyol aquest percentatge és del 24%, i en el d’un alemany és del 32%.
D’altra banda, a Catalunya s’ha fet un gran esforç per conrear productes de gran qualitat, amb regulacions severes i grans controls, com els productes de denominació d’origen, d’indicació geogràfica protegida o els productes ecològics. Però aquesta aposta per la qualitat ha d’anar acompanyada d’una millora en la comercialització tant a nivell local com a nivell internacional. És imprescindible fer-se un nom a nivell mundial, com han fet els italians, i en aquest aspecte hi poden ajudar sectors en auge a casa nostra com el turisme i la restauració.
Crec que és important donar valor a aquest sector, ja que no només ens garanteix una dieta més saludable -que alhora és una de les més gustoses-, sinó que a més ens preserva el territori i el medi ambient. No hi ha millor manera de fer-ho que omplint el cistell amb productes de proximitat.
