10/02/2013

Tolerància zero

3 min

L'espiral d'estupor en què estem immersos aquests dies pels nivells de corrupció que es van revelant és alarmant. Som en un país on sembla que la corrupció s'ha instaurat de forma sistèmica en totes les institucions i, o canvia de manera radical l'actuació de tots els agents implicats -perseguint l'objectiu de tolerància zero-, o la pèrdua de confiança en les institucions serà irrecuperable.

Si analitzem els diferents casos de corrupció que han sortit a la llum podem diferenciar tres nivells. El primer se circumscriu, tot i que no de manera exclusiva, a l'àmbit municipal, vinculat majoritàriament al món immobiliari i de la construcció. Consisteix en el fet que alguns empresaris incentiven els dirigents municipals perquè incompleixin la normativa vigent o els donin un tracte de favor. Els incentius poden anar en benefici del mateix governant o fins i tot es pot donar el cas que arribin a patrocinar o finançar algun projecte municipal.

El segon nivell de corrupció està directament relacionat amb el finançament dels partits polítics. És conegut que els partits polítics tenen una dinàmica de despesa que els és pràcticament impossible de finançar amb els recursos oficials. En alguns casos, els partits que han estat o estan al govern han utilitzat aquest poder per atorgar contractes a determinades empreses, que, a canvi, els atorgaven recursos a través de canals opacs.

Però hi ha un tercer nivell de corrupció que és encara més greu. Aquest nivell té un component ideològic, i és, per exemple, el cas de la creació de tota una estructura de retribució salarial paral·lela i opaca dels càrrecs públics d'un partit. Considero que és per ideologia, perquè alguns dels possibles benefactors poden fins i tot trobar justificat rebre un sobresou, atès que consideren que els salaris públics són baixos en relació amb el sector privat. Aquest argument no és gens estrany al PP. De fet, la Sra. Cospedal va abaixar el sou dels diputats del Parlament de la seva comunitat a pràcticament la meitat. Una idea ràpida que ve al cap és que als diputats del PP no els preocuparà si després reben un sobresou i, en canvi, afectarà molt negativament els diputats de la resta de partits; però si anem una mica més enllà, es pot constatar que aquesta és una manera perillosa d'actuar perquè consolida al màxim la disciplina de partit, la qual cosa redueix encara més la democràcia interna dels partits.

És evident que cal una reforma a fons del sistema de finançament tant dels partits com de les persones que ocupen càrrecs públics. Aquestes persones han de tenir uns sous equiparables als del sector privat i en funció del seu nivell de responsabilitat. Ara bé, aquesta retribució ha de ser totalment única, transparent i ha de respondre a uns criteris totalment objectius. Alhora, aquestes persones han de retre comptes de les seves tasques i actuacions. També seria bo que al capdavant de les responsabilitats públiques hi hagués persones independents que no només tinguessin una carrera política sinó que provinguessin d'altres àmbits. A més, s'hauria de promoure que aquelles persones que es volguessin dedicar a la política ho fessin per un temps limitat. Això permetria que les persones que han ocupat llocs de responsabilitat en l'administració pública tornessin a la seva professió. Aquesta mesura podria reduir la distància entre els polítics i la societat.

Passa el mateix amb el finançament dels partits polítics. Cal que acordin un nou marc legal del seu finançament que sigui realista i que vagi acompanyat d'una veritable llei de transparència en la qual tots els agents (administracions públiques, empreses públiques, patronals, sindicats, monarquia, etc.) estiguin obligats a presentar una informació àmplia que permeti conèixer com es financen, en què gasten i a qui contracten.

Finalment, cal assenyalar que la problemàtica de la corrupció no desapareixerà si tots els implicats no decideixen actuar amb fermesa i decisió sobre aquesta plaga. Això implica els governants, els polítics, els partits, l'administració de justícia amb tots els seus estaments, els organismes de control (interventors, auditors, sindicatura de comptes, agències antifrau), l'administració tributària, els mitjans de comunicació i els ciutadans. Sí, els ciutadans també tenim responsabilitats davant de la corrupció. Fins ara, els estudis que han analitzat aquesta temàtica demostren que en el cas dels alcaldes corruptes la penalització en termes de percentatge de vot no és excessiva: perden percentatge de vot en les eleccions següents, més en funció de la gravetat del cas i de la seva difusió als mitjans de comunicació, però això no implica que no continuïn sent reelegits.

stats