22/10/2012

Els bons professionals del sector públic

3 min
Els bons professionals del sector públic

En una entrevista recent, el professor Eric Hanushek, catedràtic a Stanford i un dels màxims exponents de l'economia de l'educació, advertia que el que marca les diferències en els resultats de l'ensenyament d'un país és la qualitat dels professors. Aquesta idea es pot aplicar en molts altres serveis públics com per exemple el sanitari, els socials, justícia, policia i bombers. És a dir, l'element fonamental que fa que un servei sigui de qualitat, en la majoria dels serveis, és la qualitat del seu personal.

Continuava dient el professor Hanushek que per aconseguir aquesta qualitat en els professors cal que hi hagi un procés d'avaluació continuada. De nou, aquesta idea pot aplicar-se en molts àmbits. Ara bé, a Espanya, a diferència dels països anglosaxons, no existeix gaire tradició en aquestes pràctiques. Al contrari, en alguns casos quan s'han intentat aplicar processos d'avaluació s'han trobat moltes reticències. S'argumenta que els indicadors utilitzats són imprecisos i incomplets i que poden generar injustícies i ineficiències. Si bé això pot ser cert, no pot ser l'excusa per no portar a terme processos d'avaluació.

Els indicadors són millorables, s'han de basar en dades objectives, però a la vegada han de recollir les diferents situacions particulars i específiques del servei. A més, cal que l'avaluació es basi en una àmplia bateria d'indicadors per tal de recollir tots els aspectes de l'exercici de la professió. També cal acordar la ponderació que s'atorga a cada indicador, per evitar possibles comportaments estratègics que acabin repercutint en la qualitat del servei. Així, cal tenir en compte que determinats indicadors poden estimular comportaments que, per exemple, vagin a favor de l'eficiència però no de la qualitat. En el cas de la sanitat no és el mateix que un metge atengui molts pacients però que faci diagnòstics erronis que un altre que atengui menys pacients però que faci uns diagnòstics molt encertats. Si l'indicador només recull la productivitat però no la qualitat, hi pot haver comportaments que vagin en detriment del servei.

També pot succeir que els valors dels indicadors depenguin del grau de dificultat en què s'ha de prestar el servei. En el cas dels jutges, no és el mateix dictar una sentència estàndard que dictar-ne una de molt complicada. És imprescindible recollir aquest fet. En aquest sentit, s'han de fer esforços per avançar en la recollida d'informació i en el disseny dels indicadors, però cal iniciar el camí.

Una altra qüestió que cal considerar és que l'important no és tant el valor dels indicadors com la seva dinàmica en el temps. És l'esforç en la millora continuada el que s'ha de potenciar. Així, per exemple, si a una universitat hi accedeixen els millors estudiants és evident que obtindrà uns millors resultats acadèmics que una altra universitat on hi hagin accedit estudiants amb unes notes de selectivitat més baixes. Però l'important ha de ser valorar els resultats obtinguts tenint en compte la situació de partida i la millora progressiva.

Hem de ser conscients que en l'àmbit públic s'ha d'avançar cap a un model de rendició de comptes permanent en tots els nivells i en tots els serveis, articulat mitjançant un sistema d'avaluació externa. Només així es poden donar les condicions per poder oferir uns serveis amb eficiència i qualitat. En el context actual de retallades és més necessari que mai portar a terme aquests processos per poder analitzar de manera específica quins són els serveis, centres, unitats o persones de què es pot prescindir i les que s'han de potenciar. Però l'ajust de la despesa a l'administració ha comportat la no-renovació del contracte d'interins. És evident que aquesta ha estat una mesura d'urgència, però no és la més adequada perquè no té en compte l'eficiència i la qualitat en què aquests treballadors públics han estat prestant el servei, que en alguns casos pot ser més elevada que la que presten els funcionaris i, per tant, aquesta pèrdua de treballadors pot anar en contra de la qualitat del servei.

En aquest sentit, és imprescindible una reforma en la política de personal dels serveis públics que introdueixi incentius positius lligats a la productivitat, eficiència i qualitat en què es desenvolupa el servei. Aquests estímuls poden ser de caràcter retributiu, però també n'hi pot haver d'altres que no comportin augments pressupostaris, com per exemple reconeixement públic, més possibilitats d'escollir destinacions, horaris i dies de vacances, entre d'altres. Cal premiar els mestres, metges, jutges, policies, administratius; en definitiva, tots els treballadors públics que s'impliquen i que treballen dia a dia per oferir el millor servei possible. Ara, aquesta actitud i vocació de servei depèn sols de la seva voluntarietat i responsabilitat personal, però no del sistema. I és evident que amb el factor personal no n'hi ha prou.

Així doncs, si es volen uns serveis públics eficients i de qualitat és imprescindible reconèixer la bona feina dels seus professionals, entesos com deia Hanushek com les persones que es declaren abans que tot responsables dels resultats del seu exercici. I, per sort, n'hi ha moltes en tots els serveis públics. Que no se'n cansin!

stats