Dins o fora de la Unió Europea?

Un dels punts que són al centre del debat sobre la independència de Catalunya és si una Catalunya independent sortiria de la Unió Europea. Es tracta d’una amenaça que utilitzen de manera recurrent els partidaris del no.

En relació a aquesta amenaça cal assenyalar diverses qüestions. Primera, aquest és un tema no previst en els tractats i, per tant, el fet que no hi hagi legislació comunitària sobre aquest tema no implica que si Catalunya esdevé un nou país no pugui continuar sent membre de ple dret de la Unió Europea.

Segona, el dia 1 de gener del 2016 farà 30 anys que els catalans som ciutadans comunitaris. Però no només ho som sinó que Catalunya sempre ha estat un territori molt europeista, tant per motius geogràfics com polítics, històrics, econòmics i culturals. I no només això, sinó que els catalans sempre han mostrat amb gran fermesa la voluntat de continuar formant part de la Unió Europea. Em pregunto quins arguments pot adduir la Unió Europea per expulsar els 7,5 milions de catalans que som i volem continuar sent ciutadans europeus dins d’un nou estat. ¿Seria un argument que, exercint el dret democràtic, el 27 de setembre votin de manera majoritària els partits favorables a la independència i s’iniciï aquest procés? Se’m fa molt difícil visualitzar aquesta expulsió. Si una cosa ha caracteritzat la Unió Europea en aquests darrers anys ha estat la seva constant ampliació a nous països. Cal recordar que quan Espanya i Portugal van entrar a la Comunitat Europea el 1986, aquesta es va ampliar de 10 a 12 països membres i actualment ja la configuren 28 estats. La voluntat, tant política com econòmica, sempre ha estat ampliar-la a més països i més persones (recordem també el cas concret de la reunificació d’Alemanya), però la Unió Europea mai ha expulsat ni països ni ciutadans.

Tercera, Catalunya és un dels principals motors del sud d’Europa, amb una estructura productiva diversificada, competitiva, innovadora i dinàmica, que genera el 25% de les exportacions espanyoles i capta el 25% de la inversió estrangera de l’estat espanyol. Acull més de 5.000 empreses internacionals i és la principal destinació del turisme internacional dins de l’Estat. A més, Catalunya presenta unes molt bones perspectives econòmiques pel que fa a clima de negocis i captació de talent, amb centres de recerca potents, importants infraestructures i un important teixit empresarial emprenedor. Dins d’aquest context, Barcelona s’ha situat en el mapa com una de les ciutats més atractives, innovadores i capdavanteres a escala mundial. ¿La Unió Europea expulsarà aquest país només perquè els seus ciutadans hagin decidit configurar-se com un nou estat similar a qualsevol altre dels que avui en dia en formen part?

Quarta, no s’ha d’oblidar que els principals països de la Unió Europea tenen importants interessos econòmics a Catalunya, sobretot a través de les empreses europees multinacionals que tenen seus a Catalunya en sectors com el químic, el de l’automoció, el de la indústria alimentària, etc. Una sortida automàtica de Catalunya de la Unió podria afectar el seu compte de resultats. ¿Algú pot pensar que aquestes empreses no pressionaran els governs dels seus països perquè afavoreixin la permanència de Catalunya dins de la UE?

Cinquena, si Catalunya fos expulsada de la Unió Europea voldria dir que el procés de negociació amb l’estat espanyol seria de màxim conflicte i confrontació, i aquesta actitud faria més difícil, més complicat i més costós el procés per als dos estats, però també per a la mateixa Unió Europea. De fet, si no hi ha pacte voldrà dir, entre altres qüestions, que no hi ha acord de repartiment d’actius i passius entre Catalunya i Espanya, la qual cosa afectaria de ple la solvència financera de l’estat espanyol, ja que Catalunya no tindria per què assumir una part del deute de l’estat espanyol. Com que en aquest moment el volum de deute públic del Regne d’Espanya se situa al voltant del 100% del PIB, si Catalunya no n’assumeix una part aquest deute passaria a ser insostenible i, per tant, es podria generar un important col·lapse financer en el si de l’eurozona.

Ara bé, malgrat que ara mateix sembla impossible que l’estat espanyol actuï amb racionalitat davant la perspectiva d’una Catalunya independent, em resisteixo a pensar que això no pugui canviar. D’altra banda, si la independència de Catalunya és un fet, crec que és del tot raonable pensar que la Unió Europea, pel bé del conjunt, actuarà fent que es minimitzin els possibles costos de transició per a totes les parts.