Misc 12/01/2014

Una reorganització local

i
Marta Espasa
3 min

En el món actual, i des d'un punt de vista econòmic, la ciutat ha perdut importància en benefici de les grans àrees metropolitanes, que s'han convertit en el motor de creixement del conjunt d'un país o fins i tot de zones geogràficament més àmplies. Exemples d'aquestes grans àrees els trobem a Nova York, São Paulo, Buenos Aires, Londres o Sydney, entre d'altres. Les àrees metropolitanes presenten uns trets demogràfics i econòmics diferenciadors. Així, a les grans àrees metropolitanes és on es concentra un volum més gran de població, una densitat més alta i una població més heterogènia.

Pel que fa als aspectes econòmics, aquestes àrees són grans generadores d'ocupació i riquesa. Les àrees metropolitanes estan especialment interessades a atreure empreses i capital humà altament qualificat i competeixen entre elles per fer-ho. Per això s'han d'assegurar de disposar d'un determinat nivell i qualitat, i de factors determinants de la competitivitat territorial. Entre aquests factors destaquen la dotació d'infraestructures de transport (aeroports intercontinentals, ports de primer nivell, xarxa ferroviària ben connectada amb altres àrees i xarxa viària de gran capacitat) i la disponibilitat de xarxes de comunicacions i de telecomunicacions d'última generació, de centres tecnològics, d'infraestructures de recerca i d'universitats, entre d'altres.

A Catalunya tenim l'àrea metropolitana de Barcelona, la gran conurbació urbana formada administrativament per 36 municipis, on resideixen més de tres milions de persones. Ocupa 636 quilòmetres quadrats i s'hi genera la meitat del PIB de Catalunya. Però, de fet, en termes econòmics i en termes de mobilitat de la població, l'àrea d'influència de la ciutat de Barcelona és més gran que la coberta per l'àrea metropolitana oficial. Això és el que anomenem la regió metropolitana i té una població de més de cinc milions d'habitants.

Actualment està ben posicionada en relació a altres àrees metropolitanes, però ha d'avançar en el lideratge de la megaregió del sud d'Europa. En aquest sentit, com defensa el Dr. Joan Trullén, l'àrea metropolitana de Barcelona destaca pel seu potencial econòmic, industrial, de recerca i turístic, però per sortir de la crisi actual i poder crear ocupació és necessari incrementar molt més la competitivitat exterior. Això passa per augmentar la productivitat, però no tant a través d'una reducció de salaris com potenciant els factors de competitivitat del territori esmentats anteriorment.

Aquestes àrees metropolitanes, caracteritzades per una forta interrelació econòmica i social entre els municipis que les configuren i per una gran mobilitat dels ciutadans que hi resideixen (per motius laborals, educatius, comercials o d'oci), plantegen la necessitat de crear una estructura administrativa que les governi.

A Catalunya s'ha entès aquesta necessitat i el 2010 es va aprovar per unanimitat al Parlament de Catalunya la llei de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, que va modificar significativament la gestió d'aquest territori a través de la creació d'un govern metropolità, que ha substituït les dues entitats anteriors (les entitats metropolitanes del transport i del medi ambient) i la Mancomunitat de Municipis de l'AMB. La nova administració assumeix les competències de les entitats anteriors -transport públic, mobilitat, subministrament d'aigua, gestió de residus, infraestructures metropolitanes, parcs, platges i habitatge- i també assumeix noves competències en el camp de la planificació urbanística, el desenvolupament econòmic i la cohesió social i territorial.

Pel que fa a la seva governança, respon al model de creació d'una entitat metropolitana que proveeix serveis públics, però, a diferència d'altres països, el govern de l'AMB no és d'elecció directa i no disposa d'una autonomia financera i de gestió tan àmplia. Els seus principals ingressos provenen de transferències dels municipis, tot i que també hi tenen un paper rellevant les taxes i preus públics i el recàrrec sobre l'IBI.

Si bé tota aquesta evolució és molt positiva, cal assenyalar que hi ha un problema de superposició d'administracions públiques que pot generar ineficiències a l'hora d'implementar les polítiques que l'àrea metropolitana necessita. En aquest territori s'hi superposen municipis, entitats menors descentralitzades, mancomunitats, consells comarcals, diputació i l'Àrea Metropolitana, juntament amb la Generalitat i el govern central. Sembla lògic plantejar-se si no seria el moment de crear un govern metropolità potent i eliminar els consells comarcals, algunes mancomunitats i fins i tot l'actuació de la Diputació en aquest territori.

stats