“Aquí veus la diferència amb un judici de veritat”

Enviat especial a MadridEl primer cop que algú posa els peus a l’Audiència Nacional pot caure en la temptació de deixar-se impressionar per la vehemència amb què la Fiscalia i els lletrats defensen les seves posicions. L’operació Rimet és un cas d’alt voltatge i exigeix el millor de les dues parts. Per això, després de cada intervenció, que pot durar gairebé una hora, és fàcil pensar que tenen la raó incondicional. “Però no ens enganyem, aquí tothom representa el seu paper”, diu a la tarda un dels advocats, mig somrient, després d’assistir a la primera jornada d’un judici mediàtic i amb presència de periodistes poc avesats a trepitjar els tribunals. “Això no té res a veure amb el Barça, encara que hagi aixecat tant d’interès a la premsa esportiva”, deia el fiscal en l’última intervenció del dia, abans de suspendre’s la sessió fins avui, quan els acusats, començant per Sandro Rosell, tindran la paraula.

Al fiscal no li faltava raó sobre l’expectació generada, perquè la sala de premsa de l’Audiència Nacional va quedar petita. I no és un dir. A les deu del matí, quan havia de començar el judici -va anar amb retard-, una desena de periodistes esperaven drets que algú els oferís una cadira. Al final tothom va poder seure i escoltar amb atenció el que passava a la sala de vistes.

Un judici a algú que fa gairebé dos anys que està en presó preventiva per un presumpte delicte econòmic, que s’enfronta a 11 anys de condemna i a 59milions de multa, no deixa espai a gaires bromes. Però això no vol dir que no es produeixin situacions curioses a la sala de vistes, començant per un retard notable de mitja hora en l’inici de la sessió. No va ser l’únic contratemps: mentre la defensa feia les seves al·legacions, de cop i volta es va sentir un murmuri a la zona del públic. La jutgessa va cridar l’alto. Es veu que no funcionaven els altaveus i que no podien seguir bé la vista perquè les paraules es confonien amb el so de l’aire condicionat. “Però com pot ser que no funcioni, si ho han instal·lat aquesta setmana”, va etzibar el tribunal. En resum, mitja hora més de pausa. La previsió era que Sandro Rosell declarés ahir mateix, després de les qüestions prèvies, però amb el retard acumulat tothom va començar a ensumar que potser s’hauria d’esperar un dia més. I així va ser.

Al final, la sessió va durar unes quatre hores, però quatre hores intenses. La defensa va posar tota la carn a la graella i l’acusació va respondre demostrant que havia preparat el tema a consciència. A l’acabar, torn perquè els lletrats comentessin la jugada a l’exterior amb la premsa poc especialitzada. Fins que un d’ells va deixar caure una reflexió tan certa com preocupant: “Ho compares amb el que està passant aquests dies al Suprem i aquí veus la diferència amb un judici de veritat”.