Arnaiz, o com aprofitar les oportunitats
PeriodistaNingú podrà retreure a Ernesto Valverde que no hagi tingut oportunitats. Ni tampoc que, si les ha aprofitades, que hagi rebut un tracte injust d’acord amb el seu rendiment al terreny de joc. L’exemple més clar és el de Thomas Vermaelen, relegat a l’ostracisme al principi i ara titular indiscutible: ha jugat els últims nou partits, vuit de titular.
L’últim que ha entrat a la roda és José Manuel Arnaiz, jugador del filial que ha caigut amb gràcia al primer equip, on fins ara havia jugat tres partits de titular i havia marcat tres gols, tots a la Copa. Ahir va ser el seu torn a la Lliga, competició en què debutava. No va marcar, però aquells cinc minuts contra el Llevant no s’havien de llegir com un examen sinó com un premi al seu esforç en detriment dels jugadors que, teòricament, estaven per davant seu, en especial Gerard Deulofeu. Però a aquesta llista també s’hi podrien afegir Rafinha, Denis Suárez i Aleix Vidal, futbolistes de la primera plantilla que ni tan sols van entrar a la convocatòria.
El model de Valverde és diferent del que posava en pràctica Luis Enrique, que només recorria al filial -al marge de la primera ronda de Copa- si hi havia una lesió i havia de completar la convocatòria. El Txingurri, a qui ja se l’ha vist al Miniestadi per seguir partits del Barça B, no completa les llistes en funció del que figura al contracte sinó dels mèrits adquirits a la gespa, cosa que també és positiva, bàsicament perquè l’any passat el seu predecessor si no es fiava d’algun futbolista, el convocava igualment però llavors el deixava a la banqueta i es limitava a fer només un o dos canvis en aquell partit.
Arnaiz, doncs, és en l’ecosistema ideal i està disfrutant de les oportunitats que s’ha guanyat, als entrenaments i als partits. És difícil predir quina continuïtat tindrà, però l’exemple serveix perquè ell hi confiï i que els seus companys al filial també pensin que algun dia ells poden ser escollits. I, ja de passada, que els grans espavilin. O això, o que comencin a buscar-se una sortida.
