El Barça es converteix en un club venedor

BarcelonaDurant l’assemblea de compromissaris de l’octubre passat, en plena eufòria perquè la directiva de Josep Maria Bartomeu havia presentat un pressupost rècord que s’acostava als 1.000 milions d’ingressos, Carles Tusquets es va encarregar de posar aigua al vi. El president de la comissió econòmica va advertir que aquell pressupost presentat a so de bombo i platerets era “exigent però assumible”. Entre altres coses perquè donava per fet un increment notable dels ingressos en els conceptes de màrqueting i, sobretot, venda de futbolistes. Uns mesos després, el vaticini s’ha complert i el Barça ha hagut de suar de valent per tancar els números en verd. Ahir, últim dia de l’exercici econòmic, a les oficines del Camp Nou tancaven a les 11 de la nit la venda de Denis Suárez al Celta per 12,9 milions fixes més 3,1 de variables i aconseguien uns últims ingressos necessaris per aconseguir complir amb les previsions.

No va ser casualitat que els pressupostos, de 960 milions d’ingressos, incloguessin una partida de 131 milions corresponent a venda de futbolistes més altres extres. Uns ingressos que sempre s’havien considerat extraordinaris i que tenien un pes gairebé irrellevant en els pressupostos però que, des de fa pocs anys, s’estan considerant ordinaris. I això respon a un doble objectiu. D’una banda, donar valor als futbolistes que no tenen lloc al Barça -“quan es considera que algú ha de deixar el Barça, cal tenir en compte que ha arribat al primer equip i que, per tant, es tracta d’un grandíssim jugador pel qual es poden treure diners”, responien des de la secretaria tècnica-; i de l’altra, ajudar a compensar les despeses elevadíssimes que té el club, sobretot a nivell de salaris. Tot i que els comptes 2018/19 encara no estan del tot tancats, feina que es farà els pròxims dies, es calcula que les vendes suposaran un 12% del pressupost. Però als despatxos nobles creuen que, en el futur, la xifra pot situar-se entre el 15% i el 20%.

A les oficines no neguen que han sigut uns dies durs, sobretot l’última setmana, quan corria pressa per tancar les últimes operacions que hi havia damunt la taula: les de Cillessen, André Gomes, Denis i Marc Cardona. No són totes les de l’estiu, ni de bon tros, però eren negociacions que calia enllestir perquè entressin als comptes 2018/19. Tant és així que les exigències econòmiques han jugat en contra de l’entitat, la qual, obligada a prémer l’accelerador, ha vist com alguns clubs negociaven a la baixa. Sense anar més lluny, ha sigut el cas del Celta, que ha regatejat l’import a pagar per Denis Suárez. I també el del València, que, malgrat abonar 35 milions per Jasper Cillessen, exigia a canvi la contractació imminent del seu porter Neto, pel qual el Barça acaba pagant 26 milions fixes i 9 en variables. Mentre que alguna operació ha quedat finalment a mitges, com la de Rafinha, que té contactes molt avançats amb el València però que no formalitzarà la sortida -si hi ha acord- fins als pròxims dies.

Ha sigut una temporada -parlant en termes comptables- durant la qual l’entitat s’ha desprès d’una vintena de futbolistes professionals. Ara bé, només ha cobrat traspàs per 12 jugadors, sent Paulinho (42 milions) la venda més cara i Munir El Haddadi (1,05 milions) el traspàs més econòmic. En total, la xifra se situa en 212,65 milions d’ingressos, comptant traspassos i primes per cedir futbolistes. De tota manera, a nivell comptable la quantitat baixa fins a la meitat (101,65 milions), perquè d’aquests diners rebuts cal descomptar-ne la quantitat que quedava pendent d’amortitzar.

Això implica, per exemple, que dels 42 milions que el Guangzhou va pagar per Paulinho -que tornava al seu club d’origen- deixaven només 12 milions positius a la caixa, ja que en quedaven 30 per amortitzar. O que dels 27,25 pagats per l’Everton per aconseguir els serveis d’André Gomes (comptant la cessió més la venda) només en quedin 5,25 de beneficis. A nivell estrictament comptable, la venda més rentable ha sigut la de Jasper Cillessen (35 milions ingressats, 26 de beneficis), seguida del traspàs de Yerry Mina a l’Everton (30,25 milions cobrats, 20,35 de beneficis).

Amb el canvi d’exercici no s’aturarà l’activitat als despatxos, ni de molt. A nivell de fitxatges s’ha d’oficialitzar la compra de Griezmann i es lluitarà per comprar Neymar. Mentre que en vendes el Barça tancarà la sortida de Rafinha, negociarà per vendre Rakitic i també intentarà col·locar al mercat o bé Coutinho o bé Dembélé. I és que l’objectiu del curs 2019/20 serà el mateix que el d’aquest curs que s’acaba de tancar: vendre molt i, si és possible, vendre millor.