PANDÈMIA
Misc 24/05/2020

Votar 'no' a la Patum, un sacrilegi inimaginable fa només uns mesos

Un segle i mig després, el ple de Berga acorda suspendre la festa del Corpus

i
Martí Molina
3 min
L'historiador Albert Rumbo, amb les figures de la Patum

BergaDiu la llegenda que els berguedans, si tal dia com avui posen l'orella a terra, encara que siguin a l'altra punta del món sentiran el batec del tabal. Però la llegenda no es pot complir. Avui no hi ha tabal ni tabaler, ni la música del ball de l'Àliga, ni centenars de patumaires esperant a la plaça de Sant Pere. Ni tan sols s'obriran les portes de la sala de plens de l'Ajuntament de Berga. Perquè no hi ha res a anunciar: un segle i mig després, els regidors han votat en contra de celebrar la Patum durant la setmana del Corpus en un ple telemàtic que no ha durat ni deu minuts.

Les primeres sospites van arribar a finals de febrer, en una reunió del patronat de la festa. Però era molt aviat. Ni tan sols es plantejava un estat d'alarma. "Ens semblava impensable", reconeix Roser Valverde, la regidora de Patum. Després, tot aniria molt ràpid. "Amb el confinament vam veure la gravetat de la situació i vam decidir ajornar-la al setembre. Tot i que ara veiem que serà molt i molt complicat celebrar-la", afegeix una regidora que precisament aquest any s'estrenava en el càrrec. Els pocs dubtes que quedaven al consistori es van esvair després de contactar amb el departament de Cultura. "A totes les festes a l'aire lliure ens ha passat el mateix".

En realitat, no cal retrocedir fins al segle XIX per trobar uns Corpus sense Patum. Els últims van ser els de la Guerra Civil (1937 i 1938). Ara bé, aleshores el ple "no es va arribar ni a celebrar", detalla Albert Rumbo. Aquest geganter i historiador explica que cal tirar tres segles enrere per trobar una Patum suspesa per una epidèmia, i que aquell 1735 ho van decidir "quan ja ho tenien tot a punt". La resta de precedents es deuen, principalment, a "fams, sequeres, el mal estat de les arques municipals i, sobretot, les guerres". I també s'han fet algunes cancel·lacions puntuals d'un dia o un acte. Bàsicament pel mal temps. Excepte la més recent, del 2005, per l'assassinat del berguedà Pep Isanta.

Encesa dels fuets en un salt de Maces de la Patum del 2019

Deixar-ne constància històrica

"Sempre n'havíem fet broma, de votar-hi en contra, però mai ens hauríem cregut que pogués arribar a passar", remata Valverde. A contracor, però amb sentit comú, les diferents comparses han acatat una decisió que no tenia alternativa. De fet, ni tan sols es pretenia celebrar el ple extraordinari, però va ser Rumbo qui va aconsellar fer-lo, asseguren des de l'equip de govern. Encara que fos de manera telemàtica i que durés pocs minuts. Però per deixar-ne "constància històrica".

Perquè el ple, que les últimes dècades semblava un tràmit, antigament era crucial i es remunta, almenys, al 1656. Sempre era el consistori el que decidia si la Patum es feia o no. No sempre es feia en les mateixes dates ni era necessàriament un ple extraordinari. Els últims anys, però, s'havia instaurat el diumenge posterior al dia de l'Ascensió com a data assenyalada. I es feia amb tots els honors: els regidors, amb les bandes i la medalla, i la sala de plens presidida pel porrer. Un cop aprovada –i per unanimitat–, es nombraven els administradors –en representació de les famílies que antigament ajudaven a pagar la festa– i el tabaler recorria els carrers de la ciutat difonent la notícia amb el so del tabal (Pa-tum! Pa-tum!).

La litúrgia del ple de l'Ascensió

La crisi sanitària del covid-19 ha pogut amb una festa que semblava immortal. De la mateixa manera que era inimaginable fa uns mesos un ple de l'Ascensió en què algú digués "no". I és que a Berga, per més ferotge que fos l'ambient polític en les últimes dècades, l'única cosa inviolable era la seva festa, declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. I que, finalment, tampoc es podrà fer al setembre, com desitjava l'equip de govern, sobretot per la impossibilitat de controlar l'aforament d'una festa a l'aire lliure que es mou per tota la ciutat. Així, s'espera que aquest divendres, en la reunió ordinària del Patronat, es cancel·li definitivament fins l'any vinent.

Ara el dubte és què passarà entre el 10 i el 14 de juny. Com a anècdota, el 1875, l'últim any que s'hi va votar en contra, es va acabar fent Patum la setmana després de Corpus. Ningú s'atreveix a dir-ho gaire alt, però a Berga tots donen per fet que, ni que sigui en la clandestinitat, hi haurà algun tipus de Patum.

stats