30/01/2020

Per fitxar una toia, millor no fitxar res

2 min
Kevin Prince Boateng va arribar al Barça en el mercat d'hivern del 2019

BarcelonaAquest divendres a la nit es tanca el mercat de fitxatges, però el Barça ja ha decidit que no farà cap moviment. Per tant, no es fitxarà cap nou que serveixi de recanvi per al lesionat Luis Suárez. Així, de cop al bot, podria semblar una mala notícia, però a mi em sembla una decisió excel·lent. Segurament, la millor des que el president Bartomeu va decidir ventilar-se l’entrenador, fa tot just tres setmanes.

És cert que si no s’ha fitxat ha sigut, en part, perquè la caixa forta no donava per a més. Però, per una vegada, això ha anat a favor. Per portar una toia, millor no fitxar res. Ja vam quedar prou escarmentats l’hivern passat.

Els últims dies han sonat alguns noms. El que més, el de Rodrigo Moreno, del València. I es van encendre totes les alarmes quan se'l va veure a Barcelona a principis de setmana. Després va resultar que era una visita programada amb el doctor Cugat. Ell no és pas cap toia –ara que ningú s’enfadi, no ho deia per ell–, però tampoc és un 9 pur, un davanter centre clàssic, un especialista en la posició. Hi pot jugar? Esclar, però no és el rematador que estava buscant el Barça.

És ben normal que un club com el Barça no trobi les peces que busca a l’hivern. Bàsicament perquè, en el 99% dels casos, aquestes peces tan específiques –ja siguin davanters centres, centrals o laterals– són als principals clubs europeus, que també són els que estan competint pels títols. Per tant, ara no venen. Imaginem per un moment que a algun equip se li hagués lesionat el porter i vingués, ara al gener, a fitxar Ter Stegen. Què diria el Barça? Doncs és això.

Ara bé, el davanter centre titular queda pendent per a l’estiu. Serà Lautaro? Serà Harry Kane? Ves a saber. Dependrà de l’habilitat del Barça per negociar i per seduir. I evidentment, tocarà rascar-se la butxaca. Però és que ja ha quedat demostrat una i mil vegades que el Barça no pot funcionar amb pedaços, amb fons d’armari o amb recanvis. Més val un fitxatge milionari però bo que dos de low cost, que al final se t’acaben florint a la banqueta i llavors ja no hi ha manera de fer-los marxar.

stats