BARÇA

Carles Pérez no és fer demagògia

La seva feina, dia a dia, justifica els minuts que va tenir

Què aporta un futbolista del planter, que porta anys somiant en jugar al Camp Nou i que un dia té l’oportunitat de ser titular al primer equip? La resposta es troba en el partit que va fer Carles Pérez contra el Betis. El dia que tothom es posava les mans al cap perquè Messi, Suárez i Dembélé estaven lesionats i el Barça no tenia prou davanters, resulta que el complement ideal era al filial.

D’ell es pot destacar el gol. O que va participar en dues dianes més. Però el gran mèrit no és aquest, sinó la manera com es va moure per la gespa, la intensitat de joc que va tenir, la capacitat per combinar amb els companys i per prendre sempre la decisió correcta.

No ens enganyem, Carles Pérez no és Messi. Ni Neymar, que tant enyoren alguns al vestidor. Però sí que és molt més que Malcom. I això no és demagògia. El brasiler, fitxat l’any passat -encara no se sap ben bé per què-, va passar pel Camp Nou bastant perdut, intentant adaptar-se a un model de joc que no coneixia. I no se’n va sortir. Va costar 40 milions i la sort per a les finances del Barça és que s’ha recuperat la inversió venent-lo a Rússia. En canvi, Carles Pérez ho porta de sèrie, com ho porten molts dels del filial que veuen com la porta està gairebé sempre tancada.

És cert que un partit, per més bo que sigui, no és suficient per promocionar un jugador. El que compta és el treball diari, el no pujar-li la fama al cap, el saber tenir paciència. I això sí que defineix aquest jugador de 21 anys que des dels 14 juga a La Masia.

Ara a l’extrem li espera una setmana difícil, perquè rebrà molts elogis que poden distorsionar la seva realitat: la Segona B. El Barça ha negat al jugador de Granollers una fitxa al primer equip i el mantindrà únicament en dinàmica d’entrenaments a les ordres de Valverde, jugant regularment amb el filial i puntualment amb els grans. Una decisió injusta, segons com es miri, però invariable perquè així ho dicta la planificació esportiva. Caldrà esperar una nova plaga de lesions. O que algú vegi que les estrelles brillen molt, però que per guanyar batalles també calen soldats.